La teua mirada

Les paraules que de nit escric,
car de nit somnio, llegeixo, escric,
als matins s´esfumen amb la claror
i el tràfec de la feina i la ciutat.

Jo no se si és que estimo la vida
per tot allò que d´esperança suposa:
és allò de viure pensant que arribarà el dia
en que tot serà com hem previst que sigue,
com hem volgut que així sigue.

És allò de viure, com diem, anar fent,
anar tombant per les dreceres,
anar caminant, ensopegant, descobrint,
cercant temps per viure plenament
i dels pensaments que maduren
i un dia esdevenen reals i milloren
i, sense saber, mos dignifiquen.

La teva mirada em parla del futur,
de l´esperança que ens va unir
per sempre més, abraçats a la vida.