LA TACA D´HUMITAT

Quan va moure el quadre de la paret per a centrar-lo, va ser quan es va adonar. Una enorme taca d'humitat s'estenia per sota del mateix fins als mobles. El pànic es va apoderar d'ell. Va examinar el quadre i amb gran alleugeriment va constatar que estava intacte. Els mobles tampoc semblaven afectats per la humitat. En quant a la pintura de la paret...això ja era una altra cosa. S'aixecava en dotzenes d'enormes butllofes que rebentaven quan les tocava. Es va posar vermell de ràbia. Acabaven de pintar aquest mateix estiu. S'havien quedat sense vacances per a arreglar el pis. Ni tan sols sabia si li quedava pintura del mateix color.

Va decidir anar a veure a la veïna. Va trucar al timbre i va esperar. Res. Va tornar a trucar. Al cap d'una estona li va obrir la porta una àvia. La seva veïna. Ho mirava amb aire desconfiat. Amb aquesta mirada temerosa que tenen els vells que es deixen les ungles agafant-se a la vida mentre aquesta dona cops de cua per a llevar-se'ls de damunt. Duia posada una bata rasa i tenia el pèl tenyit d'un color estrany i desagradable. Com d'orina.

- Què vols? - va preguntar malhumorada
- Escolti, crec que té vostè una fuga d'aigua.
- Com?
- Que m'ha sortit una taca d'humitat en la paret. Deu tenir vostè una fuga d'aigua! -va dir alçant un xic la veu
- Eh? Aigua?. Una fuga d'aigua?. Ayyyy fill, no sé. Jo ja sóc molt gran i no m'assabento massa. Vols passar tu a veure si hi veus alguna cosa estranya?

El que li faltava. Ja es veia fent de lampista. Va entrar a casa de la veïna. Feia l´olor que fan les cases dels vells. A una estranya barreja de menjar per a gat i restes de pell morta.
Tot barrejat amb pólvores de talc.

- A veure.... Segons on m'ha sortit la taca, la fuga la deu tenir en el lavabo.
- Ayyyy...fill, mira tu, mira tu, a veure...
Si.... clar que ho mirava ell, faltava més....
- No tindrà una escala? - Va preguntar sense massa esperança
- Una quéeeee?. Ayyyyy fill, hauràs d'alçar la veu, que no sento bé. És que sóc molt gran i...
- Deixi-ho, deixi-ho....Ja m'arreglo, ja...

Es va pujar com bonament va poder a la tassa del vàter i va examinar les canonades. Efectivament. Una d'elles perdia aigua. Era la causant de tot el merder. Bé, la canonada i la maleïda vella, que es clar, de tan gran, com no es cansava de repetir ella, no s'assabentava de res. Qualsevol dia d'aquests es deixava el gas obert i saltaven tots per l' aire. L'avorria. Era un sentiment superior a ell.

- Escolti, haurà de tancar l'aigua mentre ve un lampista. Això l'hi han d'arreglar. I li passaré la factura dels danys de la meva casa. Algú ha de fer-se càrrec. - la mirava amb els ulls injectats en sang.
- Si fill, si... No hi ha cap problema. Tu em passes la factura i jo t'ho pago. Una mai ha estafat a ningú.
- Si es clar, si.... - Mirava de transmetre-li mentalment tot el menyspreu que sentia per ella. Segur que d'alguna manera ho captava. Com fan els gossos.

Una vegada arreglat el desastre del seu pis, va anar deixant passar el temps. Conforme passaven els dies, es calmaven els seus ànims. Va arribar a la conclusió que tampoc volia atosigar massa a l'àvia. Es coneixia, tenia un rampell molt dolent i la pobra encara devia estar a casa tremolant des d'aquell dia. Se sentia malament. Hauria de contar fins a deu abans d'obrir la boca o actuar. Al cap i a la fi, era una persona molt gran.

Va observar com en ocasions entrava una dona jove en el pis de la veïna. Devia ser la seva filla. Li donaria per fi la ditxosa factura i aprofitaria per a fer-se el simpàtic. Que veiessin que no és tan ferotge el llop com ho pinten. Vés-te a saber que li havia explicat la seva mare.

Va trucar a la porta i va esperar uns instants. De seguida li va obrir una dona de mitjana edat.

- Hola bon dia. Sóc el veí del costat. Suposo que la seva mare li haurà parlat de mi. Vam tenir un petit problema fa unes setmanes. Gens greu, es clar. A la seva mare se li va rebentar una canonada i va causar una taca d'humitat en la meva paret. Ara ja està arreglat, tranquil·la, però tinc una...
- Com? Però què diu de la meva mare? Jo visc aquí sola.
- La seva mare està bé? - Va preguntar alarmat.
- Es clar que està bé! Suposo que deu vostè referir-se a l'anterior propietària del pis.
- L'anterior propietària?
- Si, si... Ara jo sóc la nova propietària. Li he comprat el pis a la dona que abans vivia aquí. Bueno, no li vaig a contar la història, però la pobra estava més que farta d'aquesta escala i vaig aprofitar per a treure-li un bon preu. Encara m'estic instal·lant. He de portar totes les meves coses...
- Però, però - la va interrompre - Jo tinc una factura amb unes despeses ocasionades per...
- I a mi que m'explica! Aquest és un problema seu que ha de solucionar amb l'anterior propietària. Jo no vull saber res.
- Però a mi algú ha de pagar-me això! - va contestar alçant la factura i cridant.
- Vagi's a la merda. Li crida vostè a la seva mare! Ja em va advertir l'anciana sobre vostè! Ja entenc perquè volia marxar-se! Psicópata! - Aquella dona estava fora de si.

I li va tancar amb una cop de porta. Allí estava ell. Amb les venes del coll amenaçant provocar-li una embolia i amb ganes de matar a l'àvia.

- Maleïda vella dels collons! - va cridar mentre feia xixines la factura que mai cobraria.

Contrariat, es va baixar la bragueta i va començar a orinar sobre la porta de la veïna. Una llarga i complaent pixarada. De pura ràbia, li tremolaven les mans. Es va mullar tots les sabates, però no li va importar. Què aprenguesin tots a respectar-li!

I mentre la hi sacsejava, va pensar: "!Arregleu vosaltres aquesta taca d'humitat!"