La sort dels déus

_ Llavors, segons vostè, els déus antics només són mites_ Va preguntar l’home amb aspecte egipci que es trobava entre el públic.
_ Sí_ Va respondre el conferenciant_ Com ja he explicat, les religions van ser creades pels homes per explicar tot allò que no comprenien. A mida que l’home evoluciona, també ho fa la religió, passant de panteons politeistes a creences monoteistes. Fins i tot, part dels antics mites han estat integrats en les noves religions. De fet, mai ha existit cap déu.
_ I els antics mites de la vida eterna i l’ànima?
_ Res de tot això existeix. Només serveixen per donar esperança i fer creure a la gent que si són bons, tard o d’hora es veuran recompensats.
Uns minuts més tard, la conferència es va donar per acabada, i l’home que havia fet les preguntes va sortir de l’edifici agafat del braç de la dona més maca que mai havia vist ningú. Ell semblava pensatiu.
_ Què passa?_ Va preguntar-li Afrodita.
_ Res_ Va respondre Ra_ Simplement penso en la sort que tenim. Una vida immortal, amb tots els nostres poders, i com la gent ja no creu en nosaltres, els podem utilitzar per fer el que vulguem. Ja no hem d’atendre les peticions dels mortals.
_ És un pensament una mica egoista.
_ És veritat, però va ser l'elecció dels homes, no la nostra.