Pantofòbia

_ Tinc por de tot. Tinc por de morir i que es mori la gent que m’envolta. Tinc por de sortir al carrer i que em passi alguna cosa. Analitzo totes les possibilitats, totes les reaccions a les meves accions, i sempre tinc por de fer o de dir res per culpa del pitjor que em pot passar, encara que sé que no té perquè passar. Tinc por de fer mal a la gent que m’envolta, fins i tot quan intento fer el bé. Tinc por d’ajudar a la gent. Tinc por d’equivocar-me fins i tot quan sé que tinc raó o que faig les coses bé. Quan algú mira el treball que jo he fet, el cor s’accelera, començo a suar i em costa respirar. Tinc por dels llocs on hi ha massa gent i dels llocs on n’hi ha poca. Tinc por als llocs foscos, però també als llocs molt il•luminats. Tinc por de confessar els meus sentiments a la gent que estimo. Tinc por d’enfadar-me. Tinc por d’agafar malalties perilloses que segurament mai tindré. Tinc por a relacionar-me amb la gent i a tenir relacions. Tinc por a la persona que em mira o em somriu a l’autobús. Tinc por quan algú truca al timbre de casa. Tinc por de la persona a l’altre costat del telèfon. Tinc por d’anar a la muntanya per si em perdo i tinc por d’anar a la platja per si m’ofego. Tinc por de totes les meves reaccions.
_ No pots continuar així_ L’interromp la noia.
_ Ho sé.
_ Digues una única cosa que no et faci por.
_ No sé si n’hi ha cap.
_ Llavors has d’anar al metge.
_ Tinc por que em digui que estic boig, em droguin i em tanquin en un psiquiàtric.
Ella acaricia la seva mà, i ell la retira.