La xerrada

_Bon dia a tothom_ Va dir en Banyeta_ Molts de vosaltres ja em coneixeu i, per tant, no cal que em presenti. Estic avui davant de vosaltres perquè el Director de Càstigs Capitals m’ha demanat que us expliqui com hem aconseguit aquest increment d’ànimes per culpa de l’avarícia. És molt simple: he treballat molt per aconseguir-ho.
En el començament dels temps, els homes eren igual a la resta d’animals. Res no els diferenciava, fins que van començar a pensar. Aquell va ser el moment d’introduir en el cervell dels primers simis el concepte de necessitat. Què va venir després? Va venir l’incentiu d’aquesta necessitat: els vaig fer creure que quan més tens més necessites. Llavors es van preguntar “com aconsegueixo el que necessito?”. La resposta que vaig donar va ser molt simple: canvia el que et sobra pel que necessites.
A continuació, la humanitat va voler un sistema d’intercanvi no directe. Jo els hi vaig donar els diners. D’aquesta manera no es veien obligats a intercanviar bens directament. Podien vendre el que tenien, guardar els diners i comprar el que necessitaven quan volien.
Els diners van ser la meva millor idea, però tenien un problema: eren limitats. Els homes deien que només podien crear diners en base a l’or i altres metalls preciosos que tenien els estats. Llavors els vaig inspirar una idea genial: els diners no tenien perquè ser un bé real. Als homes els va entusiasmar i van començar a treballar amb diners que no existien físicament. Les quantitats es movien per cents de milers de milions i el millor de tot era que els diners no existien de veritat. Eren una il•lusió. Però aquesta il•lusió és la que ha fet que el nombre d’ànimes que arriben a l’infern per avarícia s’hagi multiplicat en els darrers anys. Els humans es maten els uns als altres per una cosa que no és real ni existeix: els diners. Ni cap banc ni cap estat tenen els diners que diuen tenir, però les persones no deixen de voler-ne cada vegada més. Això és l’avarícia.