LA SOLEDAT DE LA NIT

La foscor m'atura
el cor enardit colpeja
les passes ja curtes
vacil.lant inexistència.

Enrera queda el vent
la fredor somrient
planys pietosos
curts, persistents.

Aldarulls d'estels dansaires
melodies distants oscil.len
llums obliterant pensaments
il.lusions, adormides al suau vent.

La nit asserenada vetlla
creua la penombra, l'horitzó,
neguitosa inquietud
confusió de l'obscuritat... por.

Somnolent, la matinada espera
breus miratges, fugiren.
Claredat misteriosa m'allibera
més, el crepuscle, minvant impera.

Absort en aquest silenci
tímid neix un pensament
la ment enfosquida resta
sospirs, defalliment.

Plors, neguit, desesper
ple d'angoixa és ton ser
desafiant, covard
sols encobreix, SOLEDAT.