La revolta dels ignorants

Abans que res, espero que el juliol t'hagi anat bé, doncs suposo que, a hores d'ara, ja estás incomunicada. Per tant, escric al futur... lo qual és una estranya sensació.
Passo a la teva poesia. I prepara't que aquest serà un llarg comentari (ho intueixo), doncs, com dic al títol del comentari, em sento molt identificat. Primer, penso que, evidentment, aquest poema és, tot i que no ho hagis posat, autobiogràfic. A mi també m'han dit petit burgés, i suposo que no cal que et faci una descripció de com em sentia, d'impotent.
El teu poema m'ha agradat perquè, a part de ser un molt bon poema, és molt complet. Res li falta, per ser un poema. M'explico: descriu molt bé i intel·ligentment (remarco això) el que observes i com et fa sentir... Ho torno a dir, m'hi he identificat. Malgrat tot (i això ho enllaçaria amb el comentari que t'acabo de llegir) no dóna lloc a una "profunda" reflexió (per això m'agrada, per aquests pensaments, l'estil més aforístic que no pas el poètic, tot i que encara tinc marge per reflexionar el que m'has dit. T'agraeixo la crítica, m'encanten). Torno al teu poema: la teva reflexió la trasllades a la nostra per la postlectura del teu poema.
I ara t'escriuré, doncs, el que en penso.
Ho diré sense embuts i no important-me l'opinió que el meu comentari et pugui merèixer: la gent no és, ni de lluny, completa. I ho dic finament, per no dir que no val gran cosa. El jo, la identitat, etc, són coses fràgils. Jo m'hi esforço, però a cops no tinc clares les coses... aquí entra la personalitat de les persones: jo no tinc clares les coses però no busco, tampoc, la suvitat tranquil·litzant de creure'm (autoenganyant-me) en la possessió de la veritat. Hi ha gent que ho necessita. Anem al tema burgés-comunista o, no sé, concienciat-noconcenciat. Tots (n'estic segur) veiem que el que ens envolta no acaba de ser just, etc. Però si un no té la sol·lució, que hi pot fer? Doncs hi ha un tipus de gent que es creuen en la possessió de la sol·lució, la veritat, etc (quin munt d'etc) i a més desprecien els altres per no compartir-la. En fi, a més es junta que, com he dit, la identitat. És crea el grup dels que "saben la sol·lució" i entre ells s'identifiquen... Trobo que m'allargo massa. El tema, de veritat, és molt interessant, però diria tantes coses... Vaig al final. Jo crec (és una idea que em ronda pel cap que expressaria aforísticament), jo crec, deia, que el que impera és la búsqueda de la homogeneitat i la totalitat la busca. La utopia ha d'englobar tothom, però, estranyament, com alguns la creuen bona. En fi, no vull posar tampoc estupideses que acaben cansant.
Finalitzo dient que m'ha agradat molt llegir aquest poema. A mi el pensament és el que més m'agrada. Per mi, la filosofia sempre per davant de qualsevol tipus de literatura. I m'has fet pensar... no per primer cop, però si repensar.
A mi, quan em diuen burgés al·lucino. Perquè els que m'ho diuen també ho són. Jo no sóc precissament un defensor del capitalisme, ara, és innegable que etic en un sistema capitalista... em crea molta impotència. És com si hagués viscut a l'época franquista i em diguessin fatxa. Cony, no; visc en un estat feixista, però... ja m'entens, segur. A més, el comunisme és una autèntica merda. La millor crítica que li he llegit és la que Camus li fa a "'home revel". Només pel sol fet de que es creguin en la possessió de la veritat m'emprenya. De fet tinc un munt d'aforismets sobre aixó. Saps com defineixo el comunisme?: cristianisme argumentat. (És la màxima reducció que he aconseguit) Sigui dit de pas que el capitalisme tampoc m'agrada i que començo a convèncer-me que no hi ha cap sol·lució. O sí, però no la veuré: quan la gent valgui la pena, quan siguem més llestos, la terra serà, per primer cop, ben viscuda i en pau.

Quin rollo. Ho sento i fins aviat.
Una forta abraçada.
Que hagis tingut un bon juliol.

Arbequina.

Jo penso que la lectura prèvia de la introducció a les teves poesies és del tot prescindible. Sí, prescindible. La teva poesia té força pròpia i un elevada capacitat de transmissió de significats. I tant fa si algun cop algú no copsa amb exactitud tot el que vols dir; no t'hauria d'importar.
Jo llegeixo les teves introduccions després de llegir els relats. No ho faig per copsar significats, ho faig perquè són un valor afegit a la teva literatura, una creació en si mateixes. Una cosa semblant passa amb els teus comentaris, tan argumentats.
Aquesta revolta dels ignorants és preciosa.

llegeix,
escriu i escolta,
i mira, i pensa,

(encara no sé com fer perquè surti la cursiva)

Primer de tot m'ha sobtat molt perquè el poema ha estat al contrari del que m'esperava havent llegit la introducció.

El tema que tractes és interessant i jo en tinc algunes idees, que potser són més o menys clàssiques però que són la meva lluita personal i moral.

Primer de tot hi ha el dilema d'aquest sector que critiques amb aquest perspicaç poema. Deixant de banda les reflexions que se'n puguin treure sobre llibertats i consciències la meva opinió, sempre modesta, seria que en els sectors revolucionaris i de revoltes els falta un líder i un pla de partit concret, o un pla d'actuació per als que no creuen en els partits polítics. I la qüestió és simple (des del meu punt de vista) i és que tot en aquest món té conseqüències i moltes vegades, actuant entre irees i dolors, actuem de manera irracional i poc calculada. Cal fer una guia per a crear de veritat un món millor, les revoltes històriques sempre han sorgit d'un intel·lecte que ha reflexionat molt sobre aquestes qüestions, per què no d'un partit nou i líder?

Per altra banda m'encanta com parles d'aquel que critíca sota prejudicis de estils i conductes.
I plantejo la pregunta: Per què no pots ser revolucionari i vestir com et dongui la gana? ni que sigui de "pijo". Aquest moviment es caracterítza en essència per la seva superficialitat de la vida i s'identifica per la roba extremadament cara però perquè no es pot vestir amb corvata i americana per demanar més justicia per als que ho necessiten?

Bé, ja m'he allargat molt encara que mi podria passar hores i no vull aburrir al lector

Gràcies per atacar els estereotips i des del meu punt de vista no ens podem callar si el que hem de dir està pensat i reflexionat. Ja hi haurà algu que ens contradirà si estem equivocats.(com podeu fer tots si discrepeu de les meves lletres)

Una molt forta abraçada i salut!

Pol

Aquesta és la idea que m'ha vingut al cap en llegir-te aquest poema. Això és una indiscutible manifestació de personalitat pròpia.

Dius que tens moltes coses a dir, però calles. Alguna cosa empeny a no dir res. És la teva particular revolta a no correspondre aquells que et "fiten de dalt a baix,
burlant-se'n,
mira, una altra burgeseta,
conformista,
progre i
pija."

I critiques obertament la immaduresa d'aquells que et "jutgen" amb la seva particular i distorsionada manera de veure les coses, la manera com ells les volen veure o interpretar, enduts per prejudicis que, dius, t'acorralen. Però als quals, admets, t'hi saps enfrontar. I això és, sens dubte, el més important.

Critiques a més aquesta immaduresa agafant, com diríem col·loquialment, el bou per les banyes, és a dir, escrivint sense embuts:


"I la burgeseta llegeix,
la burgeseta escriu i escolta,
i mira, i pensa,
i els nens mentre
creen les seves batalles,
batalletes d'alcohols i sexes
i crits i banderes
que els tapen els ulls
fins tornar-se cecs."

Una última estrofa per a treure's el barret, sí senyora!

Dius que no tens gaire biografia literària. Dona, doncs per no tenir-ne "gaire", com dius, està prou bé! Vull correspondre't amb un altre brindis pels teus futurs èxits que segur que, em dedicació, temps i paciència, aviat arribaran!

Una forta abraçada, Glòria / Filladelvent!!

Vicenç

hola filladelvent, t'he de confessar que m'ha agradat molt aquest poema, no pel que diu que no hi estic de tot d'acord, sinó per la fermesa de la raó que vols exposar.

Dic que no hi estic del tot d'acord perquè generalitzes bastant, per no dir molt. Et refereixes a uns joves, d' inquietuds diferents, però segons el que he entès, polítiques. Quan puntualitzes els nens de llengües llargues i braços inquiets que no veuen i no saben... tant és un roig que un feixista? no ho sé... jo et puc assegurar que sóc rebel i tinc la llengua llarga i els braços inquiets, però també parlo i discuteixo, conec cada rollo on em foto i no acostumo a parlar del que desconec amb falta de respecte, però tampoc esperarem submetre'ns al sistema... a part de ser joves, inexperts i tra la la també tenim els nostres pensaments i inquietuds, tots em passat per aquí, uns més radicals, d'altres més lights.
Potser també una mica victimista, no em vull equivocar eh, però m'agrada, m'agrada.

referent a les batelletes de sexe i alcohol i crits i banderes... què vols això o tenir-nos empresonats a les aules i a casa? joves actius i compromesos o joves superhiperprogres que tot el que defensen és a través d'una pantalla d'ordinador? no és cap crítica, només un punt, i sexe i alcohol als 15 i als 60 anys eh... i banderes i crits, amb l'edat minven, això està clar, però no cessen!

em repeteixo, tot i les puntualitzacions que he posat, que tampoc sé a quin tipus de joves et refereixes, el poema m'ha agradat molt ;)

és el que fan molts, si senyora. Un títol excel.lent.

Aquest poema és potser dels que més m'agraden dels que has escrit...

Però, no baixis sempre el cap, ni diguis sempre que sí.

Un petó,

angie

Hi ha un error, un vers que no sé per què ha desaperegut:

Els anys, les nits... s'ha de canviar per:

Els anys, les nits,
els homes que no hi són...


L'autora.

ets la reina dels títols :)

besets

annabella pampallugues

per les teves paraules i les teves ajudes.
m'agrada el teu poema, obre't i deixa que la poesia et descobreixi.
molt bon any

Ei! Merci pel teu comentari...! en quan a allò del títol... ¬¬'si, me'n vaig adonar quan ja estava públicat, i no s'hi podia fer res...

Però bueno...

Aquest poema està molt bé!
Parlant dels que es queixen per queixar-se, sense saber realment què vol dir...

M'ha agradat

Petons

Yas