LA POTA DE CONILL

El dia 9.1.2023 començava el tractament de quimioteràpia, de moment el símptoma més evident és un pessigolleig a les mans que em deixa sense força. El relaciono amb el fred, ja que el contacte amb l’aigua de l’aixeta l’activa, i un entorn càlid el fa quasi desaparèixer, esperem que tot sigui això, oi?. El bon amic Pedro Mesa Gimenez, que ha passat ja per aquesta experiència, en deia que generalment aquests símptomes es redueixen o fins desapareixen passats 3 o 4 dies.

El tractament a casa son 4 pastilles de CAPECITABINA al mati i quatre al vespre durant 14 dies , i DEXAMETOSA en el mateix horari durant tres dies, i desprès d’una setmana de descans, un segon cicle el 30.1.2023

Em regalaven, amb la millor de les intencions, una pota de conill, val a dir que segons ,les llegendes, perquè sigui un poderós talismà (a més de donar sort, protegeix) i no un simple amulet, el conill ha de ser matat per un home guerxo en una nit de lluna plena, així també per una persona nascuda en la nit d'Halloween que no estigui casada.

Les llegendes asseguren que no té cap efecte sobre el seu posseïdor si no es compleixen certes característiques:

Havia de ser la pota esquerra posterior, ja que es creia que les potes posteriors tocaven abans el sòl que les davanteres.

Així com la pota havia de ser l'esquerra, també havia de ser portada a la butxaca esquerra.

El conill havia d'estar completament sa.

Agraïa l’atenció, i em col·locava la pota de conill a la butxaca esquerra.

Un cop a casa, m’adreçava al crucificat que m’havia acompanyant en els anys que exercia com advocat d’ofici, en un lloc discret del meu despatx.

I li pregava que vetlles per tota la humanitat, i molt especialment per la persona que em donava la pota de conill, amb la confiança de que m’ajudarà a superar aquest tràngol.

La pota de conill anava a parar a un calaix.