EL DESNONAMENT DE BETLEM

La família de Jesús —Maria, Josep i el nounat— vivia en una cabana de pastors a l’espera de completar el tràmit d’inscriure’s en el cens de població ordenat per l'emperador romà Cèsar August.

La situació de Josep, Maria i Jesús algú l’havia qualificat, en un expedient molt oficial, de “ocupació il·legal d’una estructura ramadera no apta per a ús residencial”
Aquella nit de Nadal, mentre els pastors cantaven i els àngels anunciaven pau a la terra, va arribar un home amb una carpeta negra i un segell vermell.

—Llançament executiu —digué—. Teniu fins a les sis del matí.

—És Nadal —protestà Josep.

—I què vol que hi faci? —respongué l’home –jo sóc un MANDAO

A les cinc i mitja aparegué una funcionària amb una carpeta groga.

—Tenim una solució —anuncià—. Un pis social.

Josep s’il·luminà.

—On?

—A setanta quilòmetres. Sense ascensor. Sense aigua calenta. Amb humitats. Però, tècnicament. és habitable

—I quan el tindrem?

—D’aquí a divuit mesos, si no hi ha retallades, canvis de govern, errors administratius o una auditoria que descobreixi que el pis ja estava adjudicat a algú amb contactes.

Maria mirà el seu fill. El nen, en lloc de plorar, es posà a riure. Potser no entenia res. Potser sí.

—Aquest nen —digué la funcionària— té dret a protecció.

—I nosaltres? —preguntà Josep.

—Vosaltres sou adults. Els adults se suposa que se’n surten.

A les sis en punt, el Secretari judicial entrava a la cabana, venia acompanyat per un cohort de soldats romans sota el comandament d’un Centurió .

A fora, els pastors miraven el cel. Els àngels ja no cantaven. O potser sí, però havien hagut de baixar el volum per no molestar els veïns.

El secretari va llegir l’ordre de desnonament, i va requerir a Josep, Maria i Jesús que marxessin.

El Centurió, digué, la voluntat d’aquestes persones no és viure en aquesta cabana, han hagut d’instal·lar-s’hi, per manca d’allotjament, i la seva vinguda obeeix a la decisió del Emperador de fer un cens. Poden quedar-se a la cabana fins que hagin pogut inscriuries.

El Secretari va protestar i va dir que això no quedaria així, el Centurió va cridar a un dels seus decurions, conegut per la seva rudesa, i aquest li va clavar una plantofada al Secretari mentre deia, certament això no quedarà així. El Secretari quan es va poder aixecar, va sortir cames ajudeu-me

Mentre en algun lloc, molt lluny de Betlem, algú signava un informe que deia que la crisi de l’habitatge era «complexa».

No era - ni és - complexa, era – i és - senzilla: hi ha masses persones sense sostre i , alguna gent que en té masses de sostres.

Dissortadament algunes de les diferencies son que els primers no tenen advocats, i els segons tenen notaris , jutges, secretaris i policies de tots els colors.

Jesús i el Centurió es tornarien a trobar.