EL SICARI QUE TREBALLA PER NADAL.

Aquell Nadal, Jacques va arribar amb una maleta negra, un passaport francès massa nou i la serenitat d’un home que mai no ha hagut de triar entre el bé i el mal perquè li pagaven per no fer-se preguntes.


No era un idealista. No li importaven les banderes, ni els déus, ni les fronteres, ni les excuses que els poderosos empraven per justificar-se. Un encàrrec era un encàrrec. Però aquest cop, en obrir la carpeta, va trobar tres fotografies: un taxista somrient davant del seu vehicle, un notari amb un armari de llibres massa net per a un home que vivia de paperetes, i una dona gran amb els ulls esgotats, tancada en una residencia llòbrega, lluny d’una casa que ja no era seva.


—Dos objectius —va dir el contacte—. I les seves famílies, si cal. La ONG Cap crim sense càstig ha decidit actuar, atès que manifestament la justícia ordinària no té pressa.


Jacques va llegir l’informe dues vegades. El taxista desprès d’aconseguir l’escriptura de donació havia intentat eliminar la dona dues vegades. La Policia local havia arxivat les diligències amb la diligència d’un funcionari que vol marxar d’hora. El notari havia convertit la propietat d’una vídua en un tràmit impecable, amb segells, fesomies i una firma que olorava a tinta i a impunitat. I la justícia, aquella institució que hauria d’haver estat el refugi de la velleta, havia respost amb silencis, recursos pendents i un calendari tan lent que semblava dissenyat perquè la víctima i àdhuc els culpables morissin abans de ser jutjats.


—Això no és un treball —va murmurar Jacques—. És una correcció d’errors administratius.


La nit de Nadal, la ciutat estava il·luminada amb llums de colors. A les finestres penjaven estrelles de plàstic; als balcons, pinyes i corones; als televisors, pel·lícules i anuncis de cotxes que ningú es podia permetre.


Fins i tot la corrupció es posava bonica per Nadal: es disfressava de tradició, de família, de pau i de bon costum.


Jacques va començar pel taxista. L’home havia sortit a sopar amb els seus, amb el cabaret del nadal encès al cotxe i una corona de rei al cap. Va morir ràpid, gairebé amb la mateixa rapidesa amb què havia decidit que la vida d’una anciana no valia un bitllet de loteria. La seva família, que havia gaudit de diners bruts i de silencis còmplices, va rebre aquella nit una notícia que cap turró no podia edulcorar.


Després va anar a buscar al notari.El trobà en un pis càlid, entre copes de cava, regals embolcallats i la satisfacció tranquil·la dels qui saben que els tribunals triguen. L’home parlava de la seva col·lecció de vins, de la seva filla que estudiava a l’estranger, de la dignitat de la seva professió. Jacques va pensar que la dignitat és una paraula molt útil: serveix per tapar taules, despatxos, arxius i tombes.


—Per Nadal —li va dir abans de complir l’encàrrec—, se sol perdonar. Vosaltres però, vau confondre perdó amb oblit.


El notari va entendre, massa tard, que no hi ha firma notarial que pugui autenticar la pròpia innocència.

Quan Jacques va sortir al carrer, nevava suaument. La neu cobria les voreres, els cotxes, les esglésies i les comissaries. Cobria també, metafòricament, els expedients que ningú havia volgut obrir, les trucades que ningú havia volgut escoltar i les víctimes que la burocràcia havia deixat soles davant dels depredadors.


L’endemà al matí, els diaris parlarien d’un “ajustament de comptes”, d’una “tràgica violència”. Ningú però, preguntaria per què dues temptatives d’homicidi havien quedat sense investigació. Ningú preguntaria per què un notari havia pogut esquilmar una anciana amb la benedicció tàcita dels formularis. Ningú preguntaria per què l’Estat es mostrava ineficaç i calia que algú fes la feina que ell havia abandonat.


Jacques va encendre un cigarret sota un fanal i va mirar el cel ennuvolat.


—Bon Nadal —va dir—. Almenys aquest any, algú ha obert els regals de la justícia.


I la neu, blanca, neta i indiferent, va continuar caient damunt d’una ciutat que celebrava la pau mentre aprenia, una vegada més, que la impunitat acostuma a posar-se el barret de Pare Noel.