La poesia

Un relat de: bufanúvols

Allò que m'aparta del parany
i el desànim de la lluna negra.
O de pensar que és una futilesa
la darrera espurna d'amor.

Esdevenir una semblança d'estel,
recuperar l'estima del meu jo.
He arribat tan a dins de mi
que m'he perdut en tu.

Comentaris

  • Molt bo[Ofensiu]
    unmarpernopensar | 21-12-2007 | Valoració: 10

    Bonic.
    Essencial

  • Molt bo[Ofensiu]
    unmarpernopensar | 21-12-2007 | Valoració: 10

    Bonic.
    Essencial

  • i m'he trobat[Ofensiu]
    jaumesb | 21-12-2007 | Valoració: 10

    bon nadal

  • gypsy | 04-11-2007 | Valoració: 10

    la poesia, aquest refugi insubornable que ens permet seguir endavant.

    Els mots ens posen rostre, ens defineixen, ens fan existir en un altre pla paral·lel que no té res a veure amb les nostres quotidianitats; és com desdoblar-se en un altre, com tenir dues vides.

    gypsy

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: