Cercador
La pitjor cagada de la seva vida
Un relat de: Ribbi Haller- Compartir:
En tenia els ous pelats. Mentre sostenia amb el puny els seus pensaments, s’acariciava l’escrot amb delicadesa i s’eixugava les gotes d’aigua que li regalimàven. Feia estona que havia evacuat les seves últimes esperances; les seves mancances, també. Però ni això ni el formigueig de la seva posició impedien que la seva flagrant figura apel·lés al pensador de Rodin. Sabia que portava prou estona allà dins com per haver tingut temps d’escriure mitja novel·la, però en tenia prou amb cargolar-se un pèl entre dos dits i observar desafiadorament el “magazine” de feia tres mesos xop i abandonat al terra. Va sentir un calfred. De l’ensurt va estar a punt de caure dins la seva pròpia merda, però tenia sort, tanta que va adonar-se que la revista que tenia davant dels nassos tenia un anunci de feina ideal per a ell:
“ES BUSCA GANDUL”
Empresa especialitzada en no fer res busca mandrós per dirigir i vigilar que ningú treballi. 4 hores remunerades a la setmana amb possibilitat de treballar-ne només la meitat i des de casa. Interessats abstindre’s. Apàtics si us plau truquin quan puguin, no hi ha pressa.
Era una collonada. Tenia intenció d’aixecar-se de la tassa i llençar aquell maleït paperot que tant li tocava els pebrots, però francament, només amb l’intenció a ningú se li aixeca ni tan sols el citrot. No volia ser destronat, i no pas perquè hi estigués molt còmode, però només de pensar en tot el que implicava moure el cul del vàter li venia caguera. Va optar per perseguir una mosca amb la mirada, però quan aquesta va depositar-se sobre els seus millors amics, va adonar-se que feia estona que no notava la preséncia de les seves cames. Va espantar l’insecte i es va rascar un ou. Després l’altre. Després res.
Fins que va moure el dit gros del peu esquerre cap a la pàgina mutil·lada per l’aigua amb la il·lusió de trobar algun anunci amb una tia en pilotes, o com a mínim amb la roba suficient per no haver d’exercitar la imaginació. Però no tenia tanta sensibilitat al peu com per passar pàgina, així que va decidir que seria millor deixar les coses com estaven, no fos cas que se li despertéssin les cames.
L’endemà el van trobar amb el cul enfonsat dins la tassa. Amb l’aigua solcant les arrugues del seu escrot encongit per la remor de la mort, ofegat enmig del que es podia dir que era la pitjor cagada de la seva vida.
“ES BUSCA GANDUL”
Empresa especialitzada en no fer res busca mandrós per dirigir i vigilar que ningú treballi. 4 hores remunerades a la setmana amb possibilitat de treballar-ne només la meitat i des de casa. Interessats abstindre’s. Apàtics si us plau truquin quan puguin, no hi ha pressa.
Era una collonada. Tenia intenció d’aixecar-se de la tassa i llençar aquell maleït paperot que tant li tocava els pebrots, però francament, només amb l’intenció a ningú se li aixeca ni tan sols el citrot. No volia ser destronat, i no pas perquè hi estigués molt còmode, però només de pensar en tot el que implicava moure el cul del vàter li venia caguera. Va optar per perseguir una mosca amb la mirada, però quan aquesta va depositar-se sobre els seus millors amics, va adonar-se que feia estona que no notava la preséncia de les seves cames. Va espantar l’insecte i es va rascar un ou. Després l’altre. Després res.
Fins que va moure el dit gros del peu esquerre cap a la pàgina mutil·lada per l’aigua amb la il·lusió de trobar algun anunci amb una tia en pilotes, o com a mínim amb la roba suficient per no haver d’exercitar la imaginació. Però no tenia tanta sensibilitat al peu com per passar pàgina, així que va decidir que seria millor deixar les coses com estaven, no fos cas que se li despertéssin les cames.
L’endemà el van trobar amb el cul enfonsat dins la tassa. Amb l’aigua solcant les arrugues del seu escrot encongit per la remor de la mort, ofegat enmig del que es podia dir que era la pitjor cagada de la seva vida.
Comentaris
-
Un estil propi...[Ofensiu]Mena Guiga | 10-11-2013
...observo, una acidesa, un haver de llegir amb el cervell que no es pot despistar (hi ha escrits que ho permeten i, per tant, fallen...bé, alhora que haver de posar dos o tres cervells voldria dir que els escrits no comuniquen o sí, va, que el cervell lector justeja, i prou variants).
Set relats i aquesta riquesa.
Enhorabona!
Mena -
genial![Ofensiu]Columba Palumbus | 12-05-2011
quina valentia descriptiva, i quin bon llenguatge! He gaudit molt!!!
l´Autor
8 Relats
10 Comentaris
6668 Lectures
Valoració de l'autor: 9.25
Biografia:
La història que tens entre les mans, no dista de qualsevol altra escrita o per escriure, tampoc els seus personatges ni el seu narrador. Ni tan sols les circumstàncies. No veuràs estimat lector, ni un bri d’excepcionalitat en tot el que pot arribar a succeir en aquestes línies desdibuixades en paper-mâché. Ni seràs capaç, potser, de veure-hi la importància de narrar-la. Però el moribund forner d’aquesta crònica; artífex del calor sentimental, etern atiador del foc i habitant de les cendres, no és més que un cuiner d’històries i alimentador de la fe, que més enllà de la rellevància dels fets que el dugueren a escriure aquesta epístola desesperada, no deixarà de cremar llenya encara que el forn es cruspeixi el seu ésser.Massa venus sense braços han intentat abraçar al personatge que ens ocupa: un mariner d’aigua dolça enmig de la immensitat del mar dels dubtes, ofegat dins els somnis aigualits d’una època on ja fa temps que no en rajen. Però ell, ferm, embriagat d’ideals, i lluitador, senzill en les formes i complex somiador, continua encara avui vagant pels carrers estrets del barri del born de Barcelona, condemnat a la deriva i sense deixar anar l’àncora, refugiat dins la gavardina i la pipa, i dibuixant cercles de fum anhelant la salvació de la seva ànima…
Sóc algú, potser aquell de més enllà. Aquell paio estrany amb pinta de simpàtic que es creu graciós i em va del que no és. Però sóc jo. O això diuen.
Més enllà del que pugui dir en una biografia; que si vaig començar per un amic, que si m’agradava molt escriure… Jo vaig començar perquè em sortí dels ous, literalment. I quan no em surti doncs faré una altra cosa, o no. Però el cas és que faig el que a mi m’agrada, estigui ben fet o no, amb el meu caràcter capaç de ferir algunes sensibilitats plasmat en tot allò que faig. Sóc com tu, com el teu veí, com el rot que se t’escapa en un moment crucial, però a mi només se m’escapa allò que faig artificialment. El petit llop, Mr haller o com vulguis dir-me. Un llop estepari dins la jungla d’asfalt. Puc ser dòcil i manso com un gosset, però millor no em facis treure els ullals.