Cercador
Caos ordenat
Un relat de: Ribbi Haller- Compartir:
Era senzillesa en la seva forma més complexa.
Era com un complot contra els seus ideals, una al·lenada d'aire fresc en el moment que menys necessitat tenia d'oxigen. La seva vida ja per si sola era una contradicció: no content amb la felicitat, buscava ser infeliç en un constant gir del seu ànim. Ni el Dr. Jekyll era capaç de simular tal canvi brusc de la mateixa paranoia. Ni al senyor Hyde li provocava tal angoixa treure els impulsos a passejar pel caos del seu propi cosmos. La sinuositat del seu lliure albir el feia témer per la confiança i confiar en la por com si de la seva única arma per assolir la pau interior es tractés, però en aquell mateix punt del seu shock conceptual, usurpava el paper d'un trist clown de circ al mig d'una obra de Shakespeare, mentre tamborinava a la seva ment una balalaika russsa. Era un conjunt de lletres aleatòries en un paper reciclat, un gargot desdibuixat sobre l'urinari de Duchamp; era el ying i el yang, una bojeria molt sensata. Un cop de taló que esperonava aquell tros d'ase, que sense adonar-se del què realment era o deixava de ser, seguia respirant aquell aroma celestial que el faria gaudir a l'infern, mentre seguia caient dins aquells ulls que només deixàven que volés més enllà de les retines.
Només era complexitat en la seva forma més senzilla.
Era com un complot contra els seus ideals, una al·lenada d'aire fresc en el moment que menys necessitat tenia d'oxigen. La seva vida ja per si sola era una contradicció: no content amb la felicitat, buscava ser infeliç en un constant gir del seu ànim. Ni el Dr. Jekyll era capaç de simular tal canvi brusc de la mateixa paranoia. Ni al senyor Hyde li provocava tal angoixa treure els impulsos a passejar pel caos del seu propi cosmos. La sinuositat del seu lliure albir el feia témer per la confiança i confiar en la por com si de la seva única arma per assolir la pau interior es tractés, però en aquell mateix punt del seu shock conceptual, usurpava el paper d'un trist clown de circ al mig d'una obra de Shakespeare, mentre tamborinava a la seva ment una balalaika russsa. Era un conjunt de lletres aleatòries en un paper reciclat, un gargot desdibuixat sobre l'urinari de Duchamp; era el ying i el yang, una bojeria molt sensata. Un cop de taló que esperonava aquell tros d'ase, que sense adonar-se del què realment era o deixava de ser, seguia respirant aquell aroma celestial que el faria gaudir a l'infern, mentre seguia caient dins aquells ulls que només deixàven que volés més enllà de les retines.
Només era complexitat en la seva forma més senzilla.
Comentaris
-
Simpàtic relat[Ofensiu]Unicorn Gris | 14-01-2013 | Valoració: 8
M'agrada el teu relat, és imaginatiu. Sí, el caos a vegades és bellesa, és una mena d'armonia, és veritat, encara que en un principi no ens agradi.
Salut i sort.
l´Autor
8 Relats
10 Comentaris
6673 Lectures
Valoració de l'autor: 9.25
Biografia:
La història que tens entre les mans, no dista de qualsevol altra escrita o per escriure, tampoc els seus personatges ni el seu narrador. Ni tan sols les circumstàncies. No veuràs estimat lector, ni un bri d’excepcionalitat en tot el que pot arribar a succeir en aquestes línies desdibuixades en paper-mâché. Ni seràs capaç, potser, de veure-hi la importància de narrar-la. Però el moribund forner d’aquesta crònica; artífex del calor sentimental, etern atiador del foc i habitant de les cendres, no és més que un cuiner d’històries i alimentador de la fe, que més enllà de la rellevància dels fets que el dugueren a escriure aquesta epístola desesperada, no deixarà de cremar llenya encara que el forn es cruspeixi el seu ésser.Massa venus sense braços han intentat abraçar al personatge que ens ocupa: un mariner d’aigua dolça enmig de la immensitat del mar dels dubtes, ofegat dins els somnis aigualits d’una època on ja fa temps que no en rajen. Però ell, ferm, embriagat d’ideals, i lluitador, senzill en les formes i complex somiador, continua encara avui vagant pels carrers estrets del barri del born de Barcelona, condemnat a la deriva i sense deixar anar l’àncora, refugiat dins la gavardina i la pipa, i dibuixant cercles de fum anhelant la salvació de la seva ànima…
Sóc algú, potser aquell de més enllà. Aquell paio estrany amb pinta de simpàtic que es creu graciós i em va del que no és. Però sóc jo. O això diuen.
Més enllà del que pugui dir en una biografia; que si vaig començar per un amic, que si m’agradava molt escriure… Jo vaig començar perquè em sortí dels ous, literalment. I quan no em surti doncs faré una altra cosa, o no. Però el cas és que faig el que a mi m’agrada, estigui ben fet o no, amb el meu caràcter capaç de ferir algunes sensibilitats plasmat en tot allò que faig. Sóc com tu, com el teu veí, com el rot que se t’escapa en un moment crucial, però a mi només se m’escapa allò que faig artificialment. El petit llop, Mr haller o com vulguis dir-me. Un llop estepari dins la jungla d’asfalt. Puc ser dòcil i manso com un gosset, però millor no em facis treure els ullals.