Cercador
Pel camí de Swann
Un relat de: Ribbi Haller- Compartir:
“Que em tradueixi el testimoni del seu contemporani, del seu inseparable company el sabor, i que m’ensenyi de quina circumstància particular i de quina època del passat es tracta. Arribarà fins a la superfície de la meva consciència clara aquest record, aquest instant antic que l’atracció d’un instant idèntic ha anat a sol · licitar tan lluny, a commoure i alçar en el fons del meu ésser? ”
Magdalenes.
A la vella gramola del seu avi sonàven “Les dames de Cadiz”, però ell només era capaç d’escoltar una sola cosa: Magdalenes. Sentia l’olor a fusta i a licor provinent de la prominent cassola de la seva pipa, però només era capaç de recordar les putes malhumorades Magdalenes. Era incapaç, tot i tenir el paladar sota els efectes de la nicotina, de saborejar res que no fos el trist record d’aquella magdalena; dolça, suau, senzilla i perenne. Ho havia intentat amb croissants, napolitanes, i fins i tot amb brioixos de pastisseria industrial; Pobre infeliç. La seva visió ofuscada no li permetia tot i veure la tempesta per la finestra, pensar en res millor que una simple magdalena, que li ennuvolava el pensament d’una boira espessa com la llevadura i que el feia empal·lidir com una bona baixada de sucre. Tant de bo Proust hagués descobert aquella magdalena.
Magdalenes.
A la vella gramola del seu avi sonàven “Les dames de Cadiz”, però ell només era capaç d’escoltar una sola cosa: Magdalenes. Sentia l’olor a fusta i a licor provinent de la prominent cassola de la seva pipa, però només era capaç de recordar les putes malhumorades Magdalenes. Era incapaç, tot i tenir el paladar sota els efectes de la nicotina, de saborejar res que no fos el trist record d’aquella magdalena; dolça, suau, senzilla i perenne. Ho havia intentat amb croissants, napolitanes, i fins i tot amb brioixos de pastisseria industrial; Pobre infeliç. La seva visió ofuscada no li permetia tot i veure la tempesta per la finestra, pensar en res millor que una simple magdalena, que li ennuvolava el pensament d’una boira espessa com la llevadura i que el feia empal·lidir com una bona baixada de sucre. Tant de bo Proust hagués descobert aquella magdalena.
l´Autor
8 Relats
10 Comentaris
6659 Lectures
Valoració de l'autor: 9.25
Biografia:
La història que tens entre les mans, no dista de qualsevol altra escrita o per escriure, tampoc els seus personatges ni el seu narrador. Ni tan sols les circumstàncies. No veuràs estimat lector, ni un bri d’excepcionalitat en tot el que pot arribar a succeir en aquestes línies desdibuixades en paper-mâché. Ni seràs capaç, potser, de veure-hi la importància de narrar-la. Però el moribund forner d’aquesta crònica; artífex del calor sentimental, etern atiador del foc i habitant de les cendres, no és més que un cuiner d’històries i alimentador de la fe, que més enllà de la rellevància dels fets que el dugueren a escriure aquesta epístola desesperada, no deixarà de cremar llenya encara que el forn es cruspeixi el seu ésser.Massa venus sense braços han intentat abraçar al personatge que ens ocupa: un mariner d’aigua dolça enmig de la immensitat del mar dels dubtes, ofegat dins els somnis aigualits d’una època on ja fa temps que no en rajen. Però ell, ferm, embriagat d’ideals, i lluitador, senzill en les formes i complex somiador, continua encara avui vagant pels carrers estrets del barri del born de Barcelona, condemnat a la deriva i sense deixar anar l’àncora, refugiat dins la gavardina i la pipa, i dibuixant cercles de fum anhelant la salvació de la seva ànima…
Sóc algú, potser aquell de més enllà. Aquell paio estrany amb pinta de simpàtic que es creu graciós i em va del que no és. Però sóc jo. O això diuen.
Més enllà del que pugui dir en una biografia; que si vaig començar per un amic, que si m’agradava molt escriure… Jo vaig començar perquè em sortí dels ous, literalment. I quan no em surti doncs faré una altra cosa, o no. Però el cas és que faig el que a mi m’agrada, estigui ben fet o no, amb el meu caràcter capaç de ferir algunes sensibilitats plasmat en tot allò que faig. Sóc com tu, com el teu veí, com el rot que se t’escapa en un moment crucial, però a mi només se m’escapa allò que faig artificialment. El petit llop, Mr haller o com vulguis dir-me. Un llop estepari dins la jungla d’asfalt. Puc ser dòcil i manso com un gosset, però millor no em facis treure els ullals.