Cercador
Sopa
Un relat de: Ribbi Haller- Compartir:
He vist galls aflorar al coll dels gossos més ferotges, la por inherent a les entranyes veient passar la llum dels cotxes. Les antorxes, l'unió de forces.
I aquell avi mastegant fonoll mentre s'ho escolta.
He vist fer gala de la més senzilla forma, i he vist la ràbia encasquetada dins la seva pròpia norma. He vist i escoltat crupiers del foc; jugant, fent broma. He vist massa titulat ofegat dins d'un diploma.
Massa soldats i melodies que no els honren, apujant el volum de la pau al so del ritme de les bombes.
He vist, i em sento cec. He vist sodoma i gomorra, he palpat l'estiu més sec, assegut a l'ombra, el temps és rapid però no esborra del desert la petjada que deixem sobre la sorra.
He vist llanternes enfocant obscures derrotes, la nostra pluja és interna, la llum és tènue i s'esgota. Desenfocs, baralles i mofes. Caient dins del puny, les lluites són quatre gotes.
Aparicions estelars, deitats i reis amb forca, quan tot pot ser senzill com el gaudir de fer una sopa.
I aquell avi mastegant fonoll mentre s'ho escolta.
He vist fer gala de la més senzilla forma, i he vist la ràbia encasquetada dins la seva pròpia norma. He vist i escoltat crupiers del foc; jugant, fent broma. He vist massa titulat ofegat dins d'un diploma.
Massa soldats i melodies que no els honren, apujant el volum de la pau al so del ritme de les bombes.
He vist, i em sento cec. He vist sodoma i gomorra, he palpat l'estiu més sec, assegut a l'ombra, el temps és rapid però no esborra del desert la petjada que deixem sobre la sorra.
He vist llanternes enfocant obscures derrotes, la nostra pluja és interna, la llum és tènue i s'esgota. Desenfocs, baralles i mofes. Caient dins del puny, les lluites són quatre gotes.
Aparicions estelars, deitats i reis amb forca, quan tot pot ser senzill com el gaudir de fer una sopa.
l´Autor
8 Relats
10 Comentaris
6670 Lectures
Valoració de l'autor: 9.25
Biografia:
La història que tens entre les mans, no dista de qualsevol altra escrita o per escriure, tampoc els seus personatges ni el seu narrador. Ni tan sols les circumstàncies. No veuràs estimat lector, ni un bri d’excepcionalitat en tot el que pot arribar a succeir en aquestes línies desdibuixades en paper-mâché. Ni seràs capaç, potser, de veure-hi la importància de narrar-la. Però el moribund forner d’aquesta crònica; artífex del calor sentimental, etern atiador del foc i habitant de les cendres, no és més que un cuiner d’històries i alimentador de la fe, que més enllà de la rellevància dels fets que el dugueren a escriure aquesta epístola desesperada, no deixarà de cremar llenya encara que el forn es cruspeixi el seu ésser.Massa venus sense braços han intentat abraçar al personatge que ens ocupa: un mariner d’aigua dolça enmig de la immensitat del mar dels dubtes, ofegat dins els somnis aigualits d’una època on ja fa temps que no en rajen. Però ell, ferm, embriagat d’ideals, i lluitador, senzill en les formes i complex somiador, continua encara avui vagant pels carrers estrets del barri del born de Barcelona, condemnat a la deriva i sense deixar anar l’àncora, refugiat dins la gavardina i la pipa, i dibuixant cercles de fum anhelant la salvació de la seva ànima…
Sóc algú, potser aquell de més enllà. Aquell paio estrany amb pinta de simpàtic que es creu graciós i em va del que no és. Però sóc jo. O això diuen.
Més enllà del que pugui dir en una biografia; que si vaig començar per un amic, que si m’agradava molt escriure… Jo vaig començar perquè em sortí dels ous, literalment. I quan no em surti doncs faré una altra cosa, o no. Però el cas és que faig el que a mi m’agrada, estigui ben fet o no, amb el meu caràcter capaç de ferir algunes sensibilitats plasmat en tot allò que faig. Sóc com tu, com el teu veí, com el rot que se t’escapa en un moment crucial, però a mi només se m’escapa allò que faig artificialment. El petit llop, Mr haller o com vulguis dir-me. Un llop estepari dins la jungla d’asfalt. Puc ser dòcil i manso com un gosset, però millor no em facis treure els ullals.