Cercador
La pell de la vesprada
Un relat de: AtzaVaRa- Compartir:
Com pot ser
que una pell
fina i torrada
porti cap als camnis
de l'oblit?
Com pot ser
que soni el
far de la sirena
ple d'aire i foc?
I no més preguntes,
només la davallada
dels sentits cap allà
on mai no hauries
cregut.
Comentaris
-
Crec en la utilitat de les preguntes.[Ofensiu]Jofre | 14-10-2005
Als camins de l'oblit no només ens hi menen les pells fines i colrades...
El far és ple sempre de foc...
En davallar pel teu poema els sentits han entès que tot pot ser més enllà de les preguntes.
El desig venç el preludi, sempre que tu n'escriguis els camins.
(perdoneu per la gosadia)
Una abraçada!
Petons!
*
Bellestar, Catalunya.
-
estic[Ofensiu]silvia_peratallada | 12-09-2005
totalment d'acord amb en CEsk, no t'aturis, i que no t'aturin....
salut i revolta!
l´Autor
96 Relats
393 Comentaris
134288 Lectures
Valoració de l'autor: 9.48
Biografia:
"No s'entenia la cançó de la nit,
de tan clares com eren les paraules."
Salvador Espriu
(Llibre de Sinera)
txe_underground@hotmail.com
www.fotolog.com/atzavara