La pedra del riu

Postes de sol,
tendres i suaus,
que em recorden a tu
i m'omplen d'enyorança,
de tristesa al veure't tan lluny,
de por davant un futur
incert, borrós, confús...

I Busco la manera de destruir
els murs que impedeixen
als rius dels meus sentiments
fluir cap els oceans del teu cor.
I cerco camins
que em portin al teu costat
però cada pas és en va.

Però com la pedra del riu
lluitant sempre a contracorrent
seguiré esperant el dia
en que l'amor ompli els nostres dies
i fongui els nostres cors.