La Pedra del Poder, part III

CAPÍTOL 3

-Vols un licor o un altre cafè? És que començo a patir que t'adormis.
-Home, no et vull pas ofendre, però un altre cafè m'aniria bé. Sembla que m'estiguis explicant l'argument d'una pel.licula d'intriga.
-Ja saps el que diuen; la realitat supera sempre la ficció. Acompanya'm que et vull ensenyar una cosa.

L'Eddie es va aixecar i en Joel el va seguir tot decidit. Van creuar tot el passadís, deixant a mà dreta la cuina, fins l'habitació del final.

L'Eddie va fer girar la clau del pany.

-Aquesa és, ara, la meva habitació reconvertida en despatx. Hi tinc tot el que necessito: els llibres, l'ordinador, l'escriptori, un parell de cadires d'oficina prou còmodes i el sofà llit. Seu on vulguis. Porto el cafè i en seguim parlant.
-Tots aquests llibres...
-Sí, són el resultat del treball d'en Nicolàs. Aquesta és la selecció de llibres que finalment em vaig endur amb mi.

En Joel es va asseure en una de les cadires, repenjant el respatller en l'escriptori. L'Eddie va arribar amb la ració de cafeina i es va assentar en el sofà llit. En Joel no estava acostumat a tant cafè, i menys més enllà de les 11 de la nit. Ja es podia allargar la narració de l'Eddie que no sucumbiria pas als poders de Morfeu.

L'eddie, després d'un petit xarrup de cafè, va seguir la conversa que havien deixat estancada.

Davant d'en Joel hi havia els llibres que l'estudiós llibreter havia decidit que eren mereixedors dels més grans honors. Un dia, en una de les solitàries nits que l'Eddie passava a Barcelona es va decidir a fullejar-ne algun. Va començar amb un dels llibres que semblava tenir menys pàgines, però després de 4 línies va desistir. Massa hermètic, massa obscur, no era capaç d'entendre ni la meitat del que s'hi deia. Però aquest intent fallit li va ferir l'amor propi i ho va intentar l'endemà. Primer va descartar tots els llibres escrits en llengües desconegudes per ell: llatí, italià... després, seguint els títols amb la mirada en va agafar un: PROFECIES PER KEFFLER. Va llegir el pròleg. Era una traducció al castellà d'un llibre del segle XVI escrit per l'escriptor escocès FRANCIUS KEFLER . Després de llegir el pròleg, va començar a fullejar-ne el contingut, sobretot es va fixar en alguns dels gravats que hi havia. Tots molt foscos i tenebrosos, va pensar que més endavant sel's miraria de forma més detallada. Es va trobar que, tot d'una, més enllà de la meitat del llibre el text canviava d'idioma i passava a estar escrit en català. Quin fet més sorprenent va pensar. Va buscar amb afany la pàgina exacta en la que es produia aquell sobtat canvi d'idioma.

AUGUST MATEU DOMENECH ESCRIBÀ: LA VERITAT SOBRE LES PROFECIES DE KEFLER. 1976

Just al mig del llibre algú hi havia insertat un anàlisis sobre el mateix. I aquest algú tenia el nom de l'avi de l'Eddie. Durant 1 hora va llegir les primeres línies d'aquell assaig en català. Basicament es dedicava a anunciar que havia desxifrat algunes de les profecies enunciades que més endavant demostrava: fets que s'havien produit tal i com ja havia predit i fets que encara estaven per passar en l'any 1976, en que havia estat escrit aquell manuscrit.

L' avi de l'Eddie havia fet la seva propi tesi sobre les profecies i ho havia mantingut en secret tota la vida. Alemnys això suposava ja que no n'havia sentit a parlar mai, ni tan sols en l'entorn de la seva família. Per el sol fet de ser un amant d'aquest tipus de literatura ja tenia reputació de personatge estrany i, perquè no dir-ho, una mica sonat. Així, que si hagués explicat obertament les seves teories sobres aquesta obra, ningú li hauria fet cas i de passada hauria perdut la poca credibilitat que li quedava. Però, poder algú del seu entorn intel.lectual sí que en tenia coneixement. S'obria davant seu una vía d'investigació, que l'Eddie va desestimar a les primeres de canvi. En concret després de la primera entrevista que va realitzar amb un dels amics més íntims del grup de contertulians del seu difunt avi, ja que tots els del seu reduidissim grup d'amics o bé eren morts o bé tenien les facultats mentals sota mínims, com era el cas amb què es va trobar.

El fet és que es va llegir el tractat de i seguidament la tesi d'August Mateu.

-El què diu al llibre és molt fort i les veritats que es mostren han fet trontollar tot el meu sistema de vida. D'aleshores ençà he dedicat molt del meu temps al seu estudi. Fins i tot vaig deixar la feina per aquest motiu, a fi de poder-hi dedicar tots els meus esforços i calers que havia pogut estalviar. Vaig iniciar un procés d'investigació que encara dura. Però si vaig en la direcció correcte, i n'estic convençut, necessito portar-ho fins a les últimes conseqüències o de res haurà servit tot el camí previ.
-Osti nanu, no sé què pensar, tot això que m'estàs explicant se'm fa una mica gros... - en Joel tenia el pols molt accelerat, es notava el cor bombejant sang a pinyó i va haver d'interrompre l'Eddie-.
-Mira, si et sembla ho deixem estar per avui, ja t'he inflat massa el cap, deus pensar que estic boig i no em sorprèn la teva reacció. Si em poséssin al teu lloc segurament jo reaccionaria igual, a més ja és molt tard. Et proposo d'anar a dormir, deixar-ho reposar i demà truques al psiquiàtric perquè m'internin urgentment o et segueixo explicant tot això.

En Joel no li va ni riure la broma, estava un xic afectat i el tema del manicomi ja li havia passat pel cap en veure com s'anava embolicant tot plegat.

-Va, fem-ho així. Necessito descansar, m'has esgotat mentalment.

L'eddie es va acomodar al sofà-llit del despatx. En Joel dormiria a l'habitació de l'Eddie. Aquella no va ser una nit plàcid per cap dels dos. L'un esperant amb delit que el seu nou amic no el deixés sol i l'hagués pres per un beneit. L'altre rumiant si l'Eddie era boig de tancar o si li havia trasmès prou confiança com per donar-li la oportunitat, almenys, d'acabar-li d'explicar les investigacions que havia portat a terme.

Un raig de llum va anar a petar a la cara de l'Eddie que es va veure forçat a despertar-se. Al aixecar-se, maleïnt el mal estat de les persianes, va semblar despertar juntament amb ell un dolor brutal al cap. El rellotge del despertador marcava les 10 en punt, però el seu rellotge biològic li deia que no erem més de les 5 del matí. Es va vestir i es va dirigir a la cuina, necessitava un gelocatil rapidament.

En Joel, que gairebé no havia pogut aclucar ull en tota la nit, va sentir l'arrossegar dels peus al passadís i es va depertar. Seguia tenint molta son. Si hagués estat a casa seu s'hagués quedat al llit unes hores més, però li va semblar de mala educació fer-ho allà. Que estrany -pensava per dins seu- coneixo un tio i el mateix dia em quedo a dormir a casa seu. A més, no un tio normal, sino un noi que t'explica que ha deixat una bona feina amb un bon sou per dedicar-se a estudiar les profecies d'una autor del segle XVI que no coneix ningú. D'altra banda, ho havia explicat d'una manera que fins i tot un s'ho podria arribar a empassar. Però, que collons, ja és prou avorrit el dia a dia com per deixar escapar aquesta oportunitat de viure una ficció.