El llibre de relats en català

L'aire era especialment dens aquella tarda. El cel tornava a amenaçar tempesta i és que tot plegat semblava haver empitjorat, si era possible, una mica més. El dia es feu de nit i entre les escletxes de dos núvols va crepitar un llamp, seguit d'un tro eixordador. Els nens havien après a calcular la proximitat de la tempesta comptant la diferencia entre el llamp i el tro. En aquells temps les pluges havien de ser preses amb la serietat que es mereixien.
En el porxo d'aquell bunker, la seva casa, dos nens amb prou feines vestits amb quatre draps atisbaben atemorits l'horitzó, tement, una altra volta, el pitjor. A l'altra banda del llac que una vegada va ser font de vida, ara àrid i mort, l'avi els feia senyals amb els braços perquè entressin a casa. Van córrer tan com els donaven les petites i primes cames, començaven a caure petites gotes. En aquell moment les sirenes del poblat van començar a sonar. En pocs segons els carrers van quedar més buits del que ja ho estaven normalment i cadascuna de les persones que malvivien en aquell cul de món es va afanyar a refugiar-se dins dels petits refugis de formigó, que ells anomenaven cases.
La pluja es va anar intensificant. La fresa eixordadora seguia la força del llamp de molt a prop, per finalment acabar-se unint en un escruixidor terrabastall.
Finalment, es va desfermar la cruel pluja àcida que tot ho cremava i que havia convertit aquell, antany, verd paisatge en un erm erial on res hi creixia i la mort ho segava tot.

Amb les mans seques i tremoloses l'avi encenia un petit foc a terra. En prou feines els quedava llenya i cada cop s'havia d'anar a buscar més lluny. Abans no caigués la nit, com cada cop que hi havia pluja àcida, menjarien alguna cosa per consolar la fam i l'avi els llegiria algun fragment del llibre, per alleujar l'apesarada tristor que omplia els seus cors. Només durant aquelles petites estones tornaven a ser nens.
Un tro va estremir la casa. Podien, gairebé notar el dolor, que la pluja mortal causava a aquelles petites arrels i plantes que amb tantes feines i treballs havien aconseguit treure el nas de terra.

Aquell vespre l'avi semblava més cansat del normal, però en canvi els seus ulls tenien un bri de lluïssor que ells mai havien vist en el seu avi, ni en ningú que haguessin conegut.

-Quin relat ens llegiràs avui avi?
-Avui, ja és l'últim. Demà ja no ens en quedarà cap.
-I què farem quan arribi el crepuscle i ens abandonin les forces?
-No patiu reis meus, les profecies s'han escrit per ser complertes.

Després de fer ballar els arrugats i llargs dits per les vores de les pàgines, a vegades esquives, va començar a relatar. No s'estava de fer gestos i moviments grandiloqüents a fi de guanyar-se l'atenció regalada dels seus néts. Un cop acabat el relat, no va deixar entristir als oients pensant que ja no n'hi hauria més, ans al contrari:

-I finalment, van decidir que serien 50 escollits, ni un més ni un menys. Els 50 relataires van escampar la seva religió per tot arreu on van passar i van impregnar les blanques fulles amb esperança i il·lusió. Des que va començar el canvi ens vam esforçar en buscar una explicació i un símbol per poder continuar sobrevivint un dia rera altra esperant un futur millor per les noves generacions. I, és en aquest llibre, "relats en català" on està tot contat. La fatalitat que ens ha tocat viure, els 50 mesos de desgràcies i finalment la renovació d'aquest món podrit en un de millor que ha de seguir els preceptes que n'hem pogut extreure. Així fills meus, si les profecies són certes demà tot haurà de canviar. Després de llegir el llibre, on els profetes van vomitar les seves passions és nosaltres que hem d'agafar el testimoni per aplicar-ho a la nostra vida. Demà tot canviarà. I, és aquí en aquestes pagines on s'ha gestat aquest canvi en l'interior de moltes persones que deixant enrera pors i timideses han aconseguit ser ells mateixos altra cop i descobrir el seu talent i força per decidir somiar.

-Bon dia, avui s'espera un cel assolellat amb temperatures que mica en mica s'aniran enfilant i que poden provocar alguna tamborinada a últimes hores de la tarda. Podran tenir més informació detallada a la web de la generalitat de Catalunya.
-En el programa d'avui els presentarem un llibre molt especial. La 20ª part d'un llibre fet per escriptors novells nascut gràcies a la iniciativa d'un grup de persones que estan fet realitat el somni de molts escriptors amateurs; veure publicats els seus escrits.

-Uffff... que estrany tot plegat. Em sembla que estic una mica obsessionat amb tot això del relatsencatalà.com.

Vaig obrir la finestra i vaig omplir els pulmons d'aquell aire pur i net. Fora, el llac tornava a ser blau. Fora, el cel era clar i les arrels, plantes i flors tornaven a créixer. Els nens dels veïns jugaven al jardí de gespa frondosa.

L'avi tenia raó, les profecies s'havien complert.