Cercador
LA PEDRA A LA SABATA
Un relat de: Jordi Abellán Deu- Compartir:
En néixer emprenem la marxa.
Amb inconsciència fem la primera passa
i ja res, en la senda encetada, ens atura.
Amb la il•lusió, més tard, dels anys joves
seguim caminant, veient que no estem sols,
amb la tebior de, de viatge, nous companys.
En hora malaurada ens fibla el dolor.
A la sabata, sense saber d’on ve,
sentim la punyent pedra de l’aflicció.
Més ens val, per un instant, aturar-nos.
De calçat i mitjó despullar-nos
i deixar a la vista i nus els peus.
Mirar, si n’hi ha hagut, la ferida.
Guarir-nos fent ús de les arts apreses.
De nou calçar-nos i seguir endavant.
No fos que, per no arrestar-nos
i a força de temps i costum,
enyoréssim la pedra si un dia no hi fos.
Amb inconsciència fem la primera passa
i ja res, en la senda encetada, ens atura.
Amb la il•lusió, més tard, dels anys joves
seguim caminant, veient que no estem sols,
amb la tebior de, de viatge, nous companys.
En hora malaurada ens fibla el dolor.
A la sabata, sense saber d’on ve,
sentim la punyent pedra de l’aflicció.
Més ens val, per un instant, aturar-nos.
De calçat i mitjó despullar-nos
i deixar a la vista i nus els peus.
Mirar, si n’hi ha hagut, la ferida.
Guarir-nos fent ús de les arts apreses.
De nou calçar-nos i seguir endavant.
No fos que, per no arrestar-nos
i a força de temps i costum,
enyoréssim la pedra si un dia no hi fos.
l´Autor
149 Relats
250 Comentaris
102762 Lectures
Valoració de l'autor: 9.86
Biografia:
M'agradaria dir que sempre m'ha agradat escriure. Però no puc.Vaig començar a escriure petits pensaments en forma de pretesos poemes, i dic això de pretesos perquè no em considero poeta, quan ja tenia algun que altre anyet.
El que si vull que sapigueu, és que escriure m'ha ajudat molt a intentar, que no aconseguir, posar d'acord el garbuix de dalt del sostre, si preferiu la part pensant, amb la part que batega, "boom, boom, boom.", que diu el Peter Gabriel en la seva meravellosa cançó Solsbury Hill.
En fi... Que potser abans de morir alguna cosa hauré après i de moment estic content amb intentar-ho.
Una abraçada relataires.
Jordi
P.D.
Algun cop he pensat en comentar algun dels relats que llegeixo d'una forma més personal al relataire. Potser algú de vosaltres pot haber-ho pensat al llegir alguna cosa que jo hagi escrit.
Només per si voleu us deixo una adreça de correu electrònic pel que vulgueu comentar, dir, criticar, o el que sigui que us vingui de gust.
jordiabellan@gmail.com