La nova vida

Ja surt el sol.

Em surten flors als dits
i els ocells volen
des del melic
i al meu cap fan niu.

La sang congelada
es descongela,
i tornen els rius a inundar
la terra seca,
la meva terra.

De nou el verd
guanya la guerra,
i els ulls s'enlluernen
-acostumats com estaven
al negre-vida- i fan festa.

Les meves arrels s'enfonsen
en la claror del dia
i sona una dolça melodia
que des del cel m'estira
l'esperada alegria.

Es la nova vida,
la de la nova esperança,
la de la llum regalada,
la de l'estima amanida...

...és ella....

...és la nova vida.