Cercador
LA NINA TRENCADA
Un relat de: louise- Compartir:
La portaven en braços, semblava una nena adormida, una nina trencada bruta de sang, amb la boca plena de gust de pastilles que li cremaven a la panxa. La portava un noi alt i ros, no era ell.
Seguint els protocols clínics la vàren reanimar ben aviat, mecànicament, i ben aviat va començar a cridar que no volia viure, i a lluitar amb furia perquè no la salvéssin, però ho varen fer.
Va anar a totes les sessions programades, escoltava pacientment que havia fet mal fet i, amb seny, va donar a entendre que ho havia entès, però es va acomiadar conscient que l'havien violat en la seva llibertat més íntima.
Ara ell ja no hi era, però en varen venir més, vàren venir i se'n vàren anar, de bon rotllo, sempre de bon rotllo deien que ja no volien estar més amb ella, i a ella li semblava be, no va sentir mai més aquell dolor que li havia atravessat el pit la primera vegada.
Per això algú li va dir que semblava de gel, algú que només la coneixia per fora i que no havia vist com els sentiments li cremaven per dins amb la mateixa furia que li havia fet esparracar-se les venes.
No és de gel, és més sàvia, sap que la va torturar el desig i ningú més, i te el valor d'acceptar que només s'estima a ella, com fa tothom i com tothom nega.
De tant en tant coincidirà amb algú, sentirà l'escalf d'una vida a prop de la seva, i es satisfaran els desitjos aceptant-ne l'extinció per fugir de la seva tortura, per viure en pau.
Quan dormo encara semblo una nina trencada. Moriré quan vulgui.
Comentaris
-
Bon relat[Ofensiu]foster | 22-01-2006
que arreplega un munt de sensacions. idees i possibilitats d'interpretació que van des de la desesperació i la negació del ser, de l'existir, fins a l'altra punta del pèndul, amb una lectura positiva i entusiasta davant una realitat indefugible i necessària, la de les frustracions i decepcions..
ben portat, cru en el punt jus, sense dramatisme, amb un final impactant que dóna relleu al discurs previ...
Sí, però...això em suggereix el teu relat...puc ser feliç, ho vull, pero no sense condicions, no arrasant com un tsunami que tot s'ho emporta sense tenir en compte les arestes de les coses i persones...
i bé, es tracta de la maduresa, TL, d'una certa maduresa que primer fa patir i angoixa, però que després et porta una saviesa infinita i imperturbable amb muntanyes de plaer i goig que cal haver après a escalar, però.
D'això es tracta, d'aprendre i assumir, i la teva nina trencada està clar que, per trencada, no està fora del camí per refer-se i ser encara més sencera que abans del daltabaix...ehemm (com em paso, perdona'm la llargada del comentari...)
felicitats...foster -
Benvinguda[Ofensiu]M.Victòria Lovaina Ruiz | 20-01-2006
Ja veig que ets nova aquí. Benvinguda i que els teus escrits ens facin sentir un clafred com els d'aquest relat amb el qual t'estrenes.
Endavant -
Gelada[Ofensiu]angie | 09-01-2006
m'he quedat. I això que és un relat curt, però intens i no deixa indiferent.
Benvinguda
angie
-
Calfred[Ofensiu]drocera | 09-01-2006 | Valoració: 9
M'ha recorregut tot el cos mentre anava llegint...
Molt maco. -
Benvinguda![Ofensiu]Leela | 09-01-2006
M'ha agradat el teu relat, sobretot perquè em sembla una mirada introspectiva molt interessant.
El millor pel meu gust el final:
De tant en tant coincidirà amb algú, sentirà l'escalf d'una vida a prop de la seva, i es satisfaran els desitjos aceptant-ne l'extinció per fugir de la seva tortura, per viure en pau.
Quan dormo encara semblo una nina trencada. Moriré quan vulgui.
M'agrada sobretot 'acceptant l'extinció per fugir de la seva tortura'. Realment trobo que és una frase molt més profunda del què pugui semblar a simple vista. Acceptar que les coses s'extingeixen, que els sentiments canvien, penso que certament és el primer pas per poder fugir del mal que suposa la no comprensió dels sentiments.
Un petó i benvinguda!
Leela -
Benvinguda![Ofensiu]Ze Pequeño | 09-01-2006
Fas una entrada forta a RC!!
Trobo que has fet un relat breu, que és precisament el que el fa més atractiu. En la meva opinió, la brevetat, l'ús de frases més aviat curtes, li donen un toc de crueltat i fredor que gairebé fa pensar en què no hi ha cap cor al darrera.
M'agrada molt com està escrit. L'estructura d'anar lentament, a mida que avança el relat, descobrint cada vegada més coses. El principi, amb aquest aire d'incertesa, atrapa el lector i fa agafar ganes de continuar llegint per descobrir més coses del que ha passat. I el final del relat, em sembla fred com tot el relat.
Trobo que és bo. Endavant, a seguir escrivint!
Una abraçadota de benvinguda!
Salz. -
Un relat cru[Ofensiu]annabella pampallugues | 09-01-2006
però molt ben escrit.
Benvinguda a RC! Et desitge un any ple de paraules.
besets
annabella pampallugues
l´Autor
3 Relats
13 Comentaris
4875 Lectures
Valoració de l'autor: 9.80
Biografia:
Vaig néixer a l'octubre del 1962 a Girona.Admiro totes les expressions d'art com a comunicació, com allò que queda un cop has deixar enrere l'ignorància que et feia creure en Deu o en els polítics...jaja....molt més espiritual que cap religió, més honrat que cap persona, més màgic que cap misteri i més real que la ciència...
A més d'escriure, també gaudeixo molt amb la fotografia, no ent tinc ni idea de la teoria, però em surten fotos maques que m'agrada compartir.
Em sento com a casa a dins l'aigua, tinc la sensació que un día d'aquests hi podré rspirar i tot. Em calma de qualsevol tensió.
M'encanta caminar descalça i la sauna.
Intento practicar la meditació diariament, funciona.
Estic en un moment de canvi, no sé encara on em portarà, pot ser un principi o un final, tant se val.
Busco fer amics per passejar de costat aquest últim tros de camí de la vida, que vull que sigui el millor.
Gràcies pels vostres relats.