MENJAR-TE

Un relat de: louise

Gust de la teva pell a la meva boca,
olor d'espècies exòtiques
que varen amanir-me tota
fent-me florir voluptuosament
per tenir-te sempre amb mi,
encara que no hi siguis,
perquè tinc la teva olor,
la olor de la teva pell
barrejada amb la meva
i el gust a la boca,
i ganes de tornar-te a menjar.

Comentaris

  • sensacions, sentiments, passions[Ofensiu]
    Lèvingir | 12-11-2008 | Valoració: 10

    Lèvingir

  • Preciós.[Ofensiu]
    bufanúvols | 12-11-2008 | Valoració: 10

    ,

  • M'ha agradat molt!!![Ofensiu]
    NASIO | 25-04-2007 | Valoració: 10

    La veritat és que en calent està molt be disposar de records propers, però amb pas el temps les passions i sentiments s'esvaïxen i són subtituides per un sentiment més dolent i fastigós: l'enyorança. Què li hem de fer!!! Gràcies per fer-me gaudir una estoneta!

  • NASIO | 25-04-2007 | Valoració: 10

    A banda de ser un poema preciós, hi és real i dolç. Gràcies per fer-me gaudir una estoneta!

  • el record...[Ofensiu]
    drocera | 28-01-2006

    sembla transmetre el record d'una relació perduda, algú per qui senties una gran passió malgrat us heu separat...

    És?
    O és fruit de la meva imaginacio?

    a reveure

  • Ze Pequeño | 20-01-2006

    Ai el desig...

    Aquell desig inacabable. Apurar la memòria de les mans fins la darrera gota, per tal de retenir aquell tacte tan especial. Retenir a la memòria aquell gust tan únic i diferent, retenir l'olor del desig i l'amor, i a les nines no veure més que aquella bella imatge.

    Et teu poema se'm presenta molt carnal, sensual. És com un gran desig que acaba i recomença.

    Bon poema!

    Una abraçadota!

    Salz.

    P.S. Quin bon àpat, que aprofiti!! He he he... I gràcies infinites pels teus comentaris!

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de louise

louise

3 Relats

13 Comentaris

4238 Lectures

Valoració de l'autor: 9.80

Biografia:
Vaig néixer a l'octubre del 1962 a Girona.

Admiro totes les expressions d'art com a comunicació, com allò que queda un cop has deixar enrere l'ignorància que et feia creure en Deu o en els polítics...jaja....molt més espiritual que cap religió, més honrat que cap persona, més màgic que cap misteri i més real que la ciència...

A més d'escriure, també gaudeixo molt amb la fotografia, no ent tinc ni idea de la teoria, però em surten fotos maques que m'agrada compartir.

Em sento com a casa a dins l'aigua, tinc la sensació que un día d'aquests hi podré rspirar i tot. Em calma de qualsevol tensió.

M'encanta caminar descalça i la sauna.

Intento practicar la meditació diariament, funciona.

Estic en un moment de canvi, no sé encara on em portarà, pot ser un principi o un final, tant se val.

Busco fer amics per passejar de costat aquest últim tros de camí de la vida, que vull que sigui el millor.

Gràcies pels vostres relats.