La mort viatja en creuer de luxe (epíleg)

una cosa no es pot negar; jo, quan faig una cosa, sigui el que sigui, àdhuc pifiar-la, ho faig a consciència i ben fet, jeje

Pos sí, estimadíssima Shuhua, sí, sí.
L'he pifiada i ben pifiada, amb aquest relat. Coixeja tant de tot arreu que no s'aguanta per enlloc. Té gràcia, oi? Bé, sempre puc argumentar que quan vaig escriure aquest relat ironitzava sobre els relats de suspens on cada cosa té el seu lloc i hi ha un lloc per a cada cosa. Evidentment, pretenia quelcom millor.

Aquest relat el vaig "estructurar" ja fa anys (quan feia primer de batxillerat, crec) per tal que fos l'argument d'un còmic que vaig enviar a concurs (que, naturalment, no vaig guanyar; no per l'argument sinó pel dibuix, és clar) i ara, en fer l'adaptació escrita, doncs he volgut canviar alguna cosa i segurament he canviat el que ja estava bé i he deixat estar el que precisament s'havia de corregir.

Gràcies a tots els lectors d'aquest relat i, si us plau, no me'l tingueu massa en compte. La feina que un té a vegades no s'ajusta al resultat esperat, i això és quelcom que crec que ens passa a tots els autors (i si no ja em donareu la raó).

Una abraçada a tots i fins la propera (i gràcies per la paciència en llegir i en molestar-vos a comentar relats com aquest [propaganda subliminal] que no poden ni comparar-se [ejejem] amb l'Enigma d'Almirna).

A tots gràcies,

Vicenç

Bé, jo també em pensava que cabells i ungles creixien després de mort. De totes maneres, estimat Vicenç, a part de melena i celles, hi ha un altre cabell al cos que normalment no es tenyeís, saps on vull dir? A part, les empremptes digitals i el DNA, si el relat és actual, que em sembla que sí.
Estic d'acord en què la resolució del cas és més fluixeta que la història. Pèrò és que escriure un relat de misteri és molt difícil. Fer casar totes les peces i a sobre trobar un final acord amb la resta del relat costa moltes suors. Jo sempre dic que les històries s'han d'acabar d'alguna manera.
És un exercici amè i distret

Si no canvien les meves circumstàncies, jo també podré assistir a la trobada mensual. Un petó.

Gloria

força interessant. A mi no m'ha costat d'entendre, estaré acostumbrat a l'Agatha Christie. La història m'ha semblat, massa previsible, com tu dius amb això de tres víctimes i un sospitós.
Això de que havia estat estabornit amb el gerro i havia simulat un suicidi ho he adivinat. Que s'havien intercanviat els papers les dues bessones no.
Si vols que et sigui sincer, crec que has estat inspirat molt en l'Agata, ja que quasi totes les històries de bessons d'ella acaben amb un intercanvi de papers.
Igualment ha estat molt bé.
També m'ha sorprés que escrivisis sobre John Grisham, un dels escriptors que més m'agraden. Si podria ser contesta'm dient-me si t'has llegit algun llibre d'ell.
Continua així.
Té agrgat al meu @-mail, si vols saber el meu, és sergicas3@hotmail.com

La veritat és que m'han dit tantes coses sobre això del cabell que ja no sabia què creure'm. Vinga, salutacions i dimecres o demà mateix intentaré penjar ja la segona part d'Un Cap d'Any mogudet.
Salutacions i mil gràcies de nou!

Vicenç

i mai millor dit.
Tenia aquesta història impresa de feia uns dies i la vaig acabar de llegir dissabte. Ara veig que ja està comentada.
Estic d'acord amb el Biel, i amb tu mateix, pel que veig, en que el final és una mica precipitat i agafat pels pèls. I mai millor dit, novament. En algun punt embolica una mica.

de tota manera hi han detalls que m'han agradat força, com l'aparentment trivial conversa sobre els pentinats. M'ha encantat, com has interpretat una conversa elegant i banal de les típiques que es tenen per trencar el gel. Em sembla que està molt ben treballada.

També m'ha agradat com te n'has sortit, com tu dius, de l'evidència de tenir tres morts i un sol sospitós. Has tingut que fer anar l'enginy. Malgrat tot, el cabell no creix després de morir, en contra del que es pensa habitualment, sinó que és el crani i la pell la que es retrau. Com què el cos encongeix, els cabells i les ungles es fan aparentment més grans.
Sigui com sigui, la teva explicació final podria ser igual de vàlida

Ara quan pugui aniré a per l'inici de la nova novel·la.

Una abraçada Vicenç

En primer lloc moltes gràcies per comentar-me aquest relat que des que el vaig penjar fins ara estava en permanent punt mort.
En primer lloc, hauria de dir-te que no és, al meu parer, el millor relat que he escrit. La resolució reconec que és força confusa. En primer lloc, perquè si bé després del primer assassinat em vaig quedar amb tres sospitosos i una víctima, just abans de l'epíleg em vaig quedar amb tres víctimes i una sospitosa. I és clar, la meva ment rebuscada havia de trobar una solució ben recomplicadeta. Quina va ser? Doncs que la supervivent no era qui aparentava ser sinó que era la seva germana.
Per altra banda, el diguem-ne parany per atrapar i provar la culpabilitat de la víctima no era tan verídic com havia sentit a dir, i vaig haver d'acabar el relat amb aquesta rocambolesca història dels mil·límetres que creixen les ungles o els cabells.
Bé, no se si t'he resolt massa bé les coses, però celebro el teu comentari.
Per últim et comento que acabo de penjar la primera de cinc entregues d'una historieta d'assassinats aquest cop sense detectiu. Per tant, una mica més de narrativa!
Gràcies de nou i fins aviat

Vicenç

Hola Vicenç.

El teu relat m'ha resultat fàcil de llegir en la seva primera part, m'ha agradat, és amè i rescata l'estil, al meu parer, de capítols de serials del tipus de la senyora Fletcher amb tant de diàleg i sense gaires descripcions. Però la segona part, és a dir, la sol·lució, m'ha costat de llegir, i la manera d'esbrinar el cas també. Potser és que és diumenge i estic espès... Igualment però, seguint el que et comentava la NinniN no sé on, hauries de publicar més relats (jo sóc mal crític de poesia i per això no les comento quasi mai) i esbrinariem més parts de la teva creació literària.