La mort del poeta - Autor: Guillem d'Efak

Pausadament conhortats
migpartint l’horabaixa,
retornen els somnis del poeta
i li fan vinclar les branques
tan suaument com la posta de sol
ho fa amb un arbre.
Hi són tots, ineficaços, bells,
desplegant la darrera litúrgia del gest,
cercant una escalfor, tanmateix l’última.
-Tantes ales plegades
i tanta lenta, inexorable mort
saonada de records lluminosos
i potents!-
tornaren tots sense cridar-los
i així han fet possible la darrera alegria,
la perfecta alegria reposada de l’arbre
que mor amb els somnis intactes,
com la mare que expira sense
dolor, enrevoltada dels seus fills.


Autor: Guillem d'Efak