Cercador
Ànimes bessones
Un relat de: Nereida- Compartir:
Algú creu que tothom té la seva ànima bessona? Jo no ho creia fins que et vaig tindre la sort de trobar-te, amor meu. He tornat a somriure, he tornat a gaudir de cada moment de la vida, he tornat a ser feliç, i tot gràcies a TU.
Només ens fa falta una mirada per saber com estem, una carícia per dir-nos que ens estimem i un petó als llavis per unir-nos per sempre més. Quan estic malament les teves paraules m'ajuden a recuperar-me, quan penso que sempre m'han de passar les coses dolentes a mi, et miro i em dic que no puc pensar-ho perquè et tinc a tu. Perquè tinc al meu costat a la persona que em fa feliç i amb la que vull passar la resta de la meva vida i seguir gaudint dia a dia, minut a minut de la seva companyia.
Tothom té la seva ànima bessona, la qüestió és: tothom té la sort de trobar-la?
Comentaris
-
Hola.[Ofensiu]Arbequina | 26-08-2007
No, si l'amor ja ho té, això, que altera la persona en tots els seus nivells. Ara, jo no crec que hi hagi ànima bessona. O, millor dit, estem envoltats d'ànimes bessones: allà on el teu amor pugui trobar una llar, allà hi ha una ànima bessona.
En fi, em prenc el teu relat com una bona mostra expressiva dels efectes de l'amor.
Una abraçada.
Arbequina.