La Misèria afamada

Un relat de: Misèria Matacoloms
Acarona a la mort amb mans tremoloses
alhora que mama la seva llet ensangonada.
Llàgrimes seques per a dolces paraules de difunts,
cants de mares deslliurades
portant el dol de la vida
amagat entre les cames.

Comentaris

  • Gràcies Aleix[Ofensiu]
    Misèria Matacoloms | 28-06-2011

    Gràcies Aleix pel teu comentari,valoro molt el que em comentes. Una abraçada

  • Duresa preciosa[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 27-06-2011 | Valoració: 10

    Caram, quina meravella més dura! Tens un estil molt barroc, molt bell, tremendament poètic, clar i dur. No t'estàs de res, al contrari. Vas al gra amb totes les conseqüències. Poema breu però concís. No li cal cap més paraula. I si és breu, serà més fàcil de recordar. M'ha encantat. Una abraçada i fins aviat!

    aleix