La Misèria perduda

Òrfena dels sentits
vaig oblidar la paraula.

He buscat en foscos racons
de lectures abandonades,
sota un mar incert
de llibres desnonats,
en gèlides biblioteques
plenes de mirades incompreses

I no l'he trobada...

Mal venent-me per carrerons literaris
llepant les ferides de joves poetes,
he regirat la brossa dels lletraferits
i recollit la èbria estima d'un mestre lloat.

I no l'he trobada...

He cercat entre renecs de velles meuques
bregant amb homes que han desaprès el nom
i escridassant a mots sentenciats
a l'etern silenci del no-res.

I no l'he trobada...

Vaig embogir enmig de llibreries de vells
arrossegant-me nua per els seus prestatges
intentant embriagar-me de la seva saviesa

Només necessito una paraula teva,
encara que sigui una d'estimada...