La Misèria oblidada

Un relat de: Misèria Matacoloms
On estàs, cor meu, que no sents el batec d'una mare morta?
El so apagat per milions de sorolls successius,
l'asfixia diària de no recordar la teva olor,
la ceguesa de buscar en els somnis el teu rostre difús.
Llegeixo antics diaris buscant el teu nom
únic entre milions de mots menyspreats.

On estàs, cor meu, que no sents el batec d'una filla morta?
Amagada en una fossa,
espera la teva tornada
per anar-hi juntes cap a l'oblit


Comentaris

  • La Misèria[Ofensiu]
    Misèria Matacoloms | 08-07-2011

    Moltes gràcies Marc per als teus comentaris! Només intento unir dos o mes paraules amb alguna lògica i una mica de poesia. Gràcies

  • Caram amb aquestes misèries!![Ofensiu]
    Marc Freixas | 08-07-2011

    El teu poema esdevé tot un ventall de saber fer .
    Els ulls que se't vulguin llegir
    disfrutaràn cada cop més amb els teus poemes.
    No sé qui s'hi amaga rera la "Misèria Matacoloms", però des que vas començar a escriure poesia aqui a rc que en a mi m'hi tens ben enganxat.-ja ets entre els meus preferits... amb això t'ho dic tot-
    Una abraçada ben literària.