La Misèria encegada

Un relat de: Misèria Matacoloms
No vull veure les llàgrimes d'una flor marcida
al sentir la pluja propera que doblegarà el seu cos
Les mans velles i endurides d'un nen esclau del nostre temps
No vull veure la trista passejada d'una fadrina assetjada
per un record llunyà i descolorit
Els vailets dansant embogits al voltant d'una foguera
feta amb les flames de la guerra.
No vull veure el teu rostre reflectint la meva amargor
No vull veure res que no sigui mentida!

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer