La meva vida:Un poema mal rimat i estructurat.

No sé escriure la meva vida.
Ni sé escriure-la, ni sé llegir-la.
No me n'han ensenyat,però procuro aprendre a passos agegantats.

Fa anys que l'estic guaitant.
Per això tot el meu enginy de tirar-la endavant.
Per rimar-la i fer-la harmoniosa, que això no és poca cosa!.

Fixant-me en la dels demés.
Dels que en saben més,
ells son dels que aprenc a viure i conviure.

Procuro no fer soroll ni remor,
passar desapercebuda com l'alè de la natura.
Discreta i expectant, sempre vigilant.

Faig petits gargots en l'art d'estructurar-la.
Escric tort en ratlles rectes i recta en ondulades.
Espirals em surten sovint quan vull fer ziga-zagues.

Intento disernir quin ha de ser el meu camí.
I per on l'he d'estructurar per no desentonar.
Com l'he de lligar per poder avançar?.

Les emociones no es poden rimar, ni lligar,
ni contar, ni estructurar.
Les importants com: Sentit comú, reflexió, pau,
consciència,tolerància,passió, vehemència, perdó.

Són tot una amalgama d'encenalls de vida i esperança,
que bullen en el meu cap i en el cor,
i ... res em rima !.
Vull que rimin i ... no rimen.

No sé escriure la meva vida.
Les coses importants quasi sempre,
no tenen mètrica, ni van acompassades.
Sembla que tot desentona i desafina.

Així és la meva vida : Un poema mal rimat,
mal contat, mal expressat i exposat.
Res sembla lligat, tot va cap-girat.
Però ...aixì és la meva vida!.

A vegades complicada, senzilla i embolicada,
tortuosa i irreflexiva, contradictòria i passiva.
De mica en mica ja l'escriuré,
i potser no serà gaire desentonada.

Continuo dient davant l'evidència :
No sé escriure la meva vida.
Serà com hagi de ser.
Ja s'escriurà ella sola, encara que jo l'ajudaré.