La meva vida ( II )

Un relat de: Wilson.

Ja havia passat tot el malson, després d'un any i poc lluitant vaig obtenir allò que tant desitjava, la meva llibertat. Durant un any no vaig tenia contacte amb cap conegut i dubto que algú sabés que se'n havia fet de mi; vaig suposar que pensaven que estava en algun lloc de França mal vivint.
Mentre tornava a Vilanova vaig tenir una brillant idea, intentaria posar-me en contacte amb els amics que havien estat presents durant el meu adéu. Però primer hauria de passar per casa de la iaia; que no la havia vist des de l'accident dels papes.
Vaig estar quinze minuts caminant, el que dura el trajecte des de l'estació fins casa la iaia. Recordava el portal a la perfecció, el numero 23; ella m'havia regalat la camiseta del Michael Jordan i per amí era més que una simple camiseta. Vaig picar, i per sorpresa meva ningú va respondre, suposava que estava amb alguna de les seves amigues fent un cafè o donant un vol, així que em vaig asseure al banc de la entrada i vaig esperar. Però mentre estava allà esperant, per el cap em rondava la idea de fer una cosa que no havia tingut valor de fer mai. I sí, després de pensar-hi molt ho vaig fer...
Vaig obrir la gran porta metàl·lica de l'entrada, s'havia perfectament on em dirigia, i tot i no haver-hi estat mai les vaig trobar enseguida. Allà estava, davant de les tombes dels meus pares. Al veure-les em vaig decebre molt ja que no hi havia flors. Però aquell buit que sentia dins meu no era pas per les flors, sinó que per primer cop des de feia dos anys vaig acceptar que els papes ja no tornarien mai d'aquell viatge... Quan encara no m'havia refet del xoc que va suposar per amí tot allò en vaig rebre un altre; aquest va ser insalvable. Al costat de les tombes dels meus pares hi havia la meva avia.
Vaig voler sortir d'allà ràpidament i així ho vaig fer. No s'havia on anava, però necessitava reflexionar sobre com referia la meva vida, ja que les persones que em podien ajudar no hi eren i em trobava sol en una ciutat on ningú m'esperava. Vaig acabar assegut a la Pasifae, feia molt que no gaudia del mar i crec que això em va donar forces per anar a veure-la, no hi perdia res.



Wilson.

Comentaris

  • esperant la tercera part[Ofensiu]
    ambelma | 10-01-2010 | Valoració: 10

    has aconseguit crear-me " gusanillo" per saber com continua. Escrius allò essencial per generar curiositat en el lector, ara,el que ens expliques és trist i alhora transmets força i resistència.

    fins la pròxima

l´Autor

Foto de perfil de Wilson.

Wilson.

12 Relats

10 Comentaris

13992 Lectures

Valoració de l'autor: 9.20

Biografia:

Vilanova i la Geltrú, 26 de Gener del 1992.