Una bona nit.

No m'agradaria continuar amb la meva vida sense explicar-te una cosa, allò que em fa mal a cada pas que dono, que no em deixa seguir avançant; em nega afrontar situacions que abans no eren res per a mi.
Estaves allà tan lluny meu, però a la vegada tant a prop, i volia sortir corren tot i que no ho vaig poder fer, per que el meu cor no m'ho va permetre.
M'està torna'n a passar, un altre cop. Tot el que havia avançat en poc temps, ho estic perdent ara, però se que no te importància.
Encara estaves allà, vaig començar a apropar-me tot i que em costava com mai m'ha costat decidir-me per afrontar una situació. Tot i això vaig continuar, sense por a res. Sense saber que estava firmant la meva sentencia de mort.
Vaig tornar a creure, encara que fos per una sola nit. Em vaig sentir protegit i allò ja era molt, em va fer creure que era possible, no havia canviat res. Aquest cop ja vaig ser jo mateix, em vaig adonar que no era més que pols.
Ja començo a entendre el sentit de les coses, veig les coses clares. Cada petit detall, cada punyalada, no eren res més que un pas més. Un pas més. Feia molt de temps que no em sentia així.


Wilson.