la meva terra

Jo sóc de ciutat i visc, ara, també a ciutat. Em sento molt proper al que dius... lo de la indústria, el fum, la gent cargolada sobre sí, etc. Sols que jo no ho comparo amb la meva terra, no enyoro, per això, la meva terra, simplement em farta viure envoltat del que tu molt bé descrius. En fi, envejo que puguis pensar en la teva terra en termes positius en aquest sentit.

Una abraçada.

Arbequina.

...no?, definir una terra. Si més no la terra que volem. I potser més en el nostre cas, en què no podem parlar d'una terra sense tenir la sensació que ens estem defensant. I aleshores et preguntes: per què m'he de defensar d'allò que altres tenen pel sol fet d'existir.

Difícil.

No deixis d'estimar la terra. No deixis de sentir-la teva. Malgrat que només hi trobis "gent dispersa, que només pensa en ella i en el que l'envolta."

Pensa que també hi ha gent com tu, amb ganes de sentir-la, de continuar fent-la seva.

Et llegeixo.

LLIBRE