La meva Fe.

Un relat de: Jere Soler G

Si el món és pas d'un dia ràpid i fugaç...
no ho sé...
Ai las...! No ho sé...
Però sé que els ulls d'un nen són per mi Fe...
pregària i llum...
perfum...
Sí, ho sé.

Si Déu són tres o un, o cinc o mil,
Ai las! No ho sé...
Però sé que enfront d'un ser humà plorós...
ai las! Confós...
seré...
i que el meu cor a prop del seu haig de posar...

Si Déu es diu Alà, Yaveh o Crist...
Ai las! No ho sé...
Però sé que tinc uns ulls per oferir tendresa i foc...
Ai las! Foc viu...
Somriu...
el meu esperit si visc la meva fe...
Ai las! Sí, ho sé...

I crec en les persones
i els seus ulls divins i nets...
i tal vegada
ensopegada
amb un record d'infant rebel
i lliure al que
l'infern no ha reclutat
en el seu pensament obscur i tenebrós...
Ai las! Foscors...
d'un credo lúgubre i cruel...
Ai las! La mel
és l'oriflama escumejant
d'un cant d'Amor gran i esclatant...
Ai las! Triomfant...

Si Roma n'és el ceptre
i Jerusalem l'esperit
d'un ordre nou i vencedor...
Ai las...! No ho sé
Però sé que el meu germà té fam d'Amor...
de ser escoltat, reverenciat i acariciat
i tal vegada aquesta n'és
la meva fe i el meu anhel,
suprem instint d'esperit lliure i vencedor...
records de nen
assaborint flaire de bosc,
olor de vent humit i pur
de boira ple...

Si sóc dolent o bo, no ho sé.
I tant se val...! si vull seguir
buscant la llum d'un nou present...
si avanço amb ulls de pobre infant...
vivint una simple moral,
i pidolant un xic d'afecte i desinterès...
damunt de tot, crec en la gent;
i follament crec que és possible
estimar sense un doble interès...
desig banal darrera el gest,
darrere el rostre desigual i benvolent.
Damunt de tot, crec en la gent...

Si vinc d'Adam o d'un mamut...
No ho sé...
i potser m'és igual...
Ai las! Potser...
Però sí que sé...i vull cridar...
que n´és el mar el meu germà.
I l'arbre verd,
i el desert ert,
i el turó sant damunt d'un llac,
cristall sagrat,
veu del Senyor que jo no sé...

Ai las! Potser...
I crec en l'aire desigual,
sempre amatent, sempre bufant.
I crec en l'aigua enlluernant,
d'un rierol dels Pirineus.
I beso el gebre i el gotim
del gel penjant d'un verd cimall,
en un bosc solitari i viu,
i el riu somriu,
i el blanc n'és blanc caliu...
Ai las! Sí, ho sé...


Comentaris

  • UNA ALENADA D´AIRE FRESC...[Ofensiu]
    Jaume VINAIXA SOLÁ | 30-08-2010 | Valoració: 10

    ...que em recupera d´un comentari que han fet a un dels meus contes.
    Un monument a tots aquells que dubtem.
    Un crit sincer, net i transparent.
    Un poema que convida a hores i hores de conversa.
    Perdona´m els cinc anys de retard. Tot just acabo d´arribar. Surto a la recerca dels altres 165.
    Moltes felicitats.
    Jaume

  • La Banyeta del badiu | 19-10-2005 | Valoració: 10

    La teva Fe, és neta, és pura,
    no té por d'el que diran.
    Mires al fons d'el ànima i,
    la resta ... tan se val !!.

    M'ha agradat molt, encara que no et comenti, et llegeixo. Un petonet.

l´Autor

Foto de perfil de Jere Soler G

Jere Soler G

188 Relats

825 Comentaris

261319 Lectures

Valoració de l'autor: 9.77

Biografia:
Aquests últims anys m'he allunyat una mica d'aquest web en el qual he passat moments fascinants. Hi vaig arribar al 2005. Potser sigui el moment de tornar-m'hi a acostar, tot i que ara no escric tant, faig més cinema que altra cosa; i estic una mica més diversificat, i una mica espatllat, només una mica.

Tinc un canal de YouTube de cançons:

... CANÇONS

També tinc un blog que està a punt de fer setze anys:

...:-))) : NUESA LITERÀRIA