La meva estrella

Vas dir-me que busqués una estrella, la meva estrella... en aquell moment no vaig entendre el que em volies dir. No apreciava el valor d'una nit estrellada; fosca, però d'un blau intens... freda, però amb molta energia. Però aquella nit vaig descobrir el significat de la soledat en plena companyia.

Aquella nit, que havia de ser una nit com qualsevol altra, en que abans d'anar a dormir, miraria al cel amb una passada ràpida, amb l'equivocada certesa de no trobar el que tu em vas dir aquell dia... Però la meva gran sorpresa, va ser en el precís moment en que al mirar al cel, vaig estar-m'hi uns instants més del que acostumava a fer. I vaig descobrir una màgia en aquella blavor fosca, il·luminada de petites lluentors blanques, que mai havia experimentat.

Vaig sentir ànsies de sortir al carrer i córrer cap al primer cim que quedés al meu abast. Em vaig abrigar amb la jaqueta que hi havia penjada al rebedor i agafant les claus d'una revolada, vaig endinsar-me en la foscor de la nit. Els carrers eren il·luminats, i jo buscava la foscor per contemplar el que feia tan temps tu m'havies dit. Vaig anar fins al turó que queda a les afores del poble, i em vaig asseure arrepenjada en el roure, aquell roure que ens havia fet créixer, on hi passàvem hores descobrint els petits secrets de la vida.

Abans de mirar cap al cel, vaig respirar profundament, i vaig tancar els ulls durant un instant... vaig sentir com si estigués apunt de descobrir tot un nou món, com si se'm revelés un misteri... En obrir els ulls i mirar al cel, una escalfor em va recórrer tot el cos. Aquella extensió de massa fosca sense un final definit... on els seus límits no es distingien... Aquelles estrelles que es sobreposaven, i brillaven, unes amb més força que les altres. En aquell moment vaig pensar en una de les primeres frases que em vas dir quan ens vam conèixer i que en aquells temps no vaig donar-li més importància: "No tot és el que sembla... algunes de les estrelles que encara veiem, poden haver deixat d'existir fa milers d'anys..." Aquell dia, em va semblar la frase més il·lògica que mai havia sentit, però ara, estirada sota un cel que mirava amb uns altres ulls, vaig pensar que era una frase meravellosa.

"Busca la teva estrella..." m'havies dit. Com es pot saber quina és la teva estrella? Aquella nit, totes em semblaven igual de precioses, en cada una hi podia veure una força que m'omplia d'energia. No sé quanta estona vaig passar-me allà estirada contemplant la nit. Sola, però acompanyada d'una soledat màgica.

Vaig veure passar un estel fugaç. Va ser molt ràpid, però em va semblar etern. La seva lluentor corria davant meu, travessant el cel. Vaig pensar en tot el temps que havia viscut sense donar importància a aquests petits detalls que sempre hi són, i que molts cops no valorem, simplement pel fet d'estar sempre allà, sense cridar gaire l'atenció.

Mirava cada estrella: les grans, les petites, les més brillants, les que formaven aquelles figures que tants cops m'havies anomenat...

I vaig descobrir-ne una que va atreure la meva atenció. No destacava gaire de la resta, però tot i ser petita brillava amb força, com si lluités per créixer. Vaig pensar "aquesta és la meva estrella" i tot just en aquell moment, vaig entendre el que em vas voler dir aquell dia: Que busqués una estrella, un somni... que tingués una il·lusió per viure, un objectiu que perseguir. Que lluités pel que jo creia.
Vaig pensar que era la millor frase que em podies haver dit abans de marxar. El millor consell.

Ara em prenc la vida d'una altra manera, miro amb uns altres ulls. Dono més valor a les petites coses, i intento fixar-me en cada detall que la vida ens mostra. Em llevo amb esperança, amb ganes de començar un nou dia, i de viure plenament, amb intensitat. Camino pel carrer, sense córrer, passejant, fixant-me en les persones que van passant pel meu costat, en els nens que riuen i juguen contents a les places, en els avis reunits comentant antigues jugades... veig molt més del que abans era capaç d'observar, i tot gràcies a la teva estrella, aquella estrella que tu vas donar-me, el teu regal abans de marxar, un regal que em va fer obrir els ulls.