LA MEVA CIUTAT

que he començat a conèixer aquesta cara de Barcelona de la que parles...començo a gaudir-la, estimar-la...

Barcelona no deixa de ser un dels racons (i dels grossos) preciosos de Catalunya!

un petò i endevant!

Ostres, m'ha arribat al cor molt aquesta visió tan positiva de Barcelona per motius molt diversos.
He llegit la teva biografia i si, ets molt jove, d'acord, però també just d'aquella edat en que -per culpa de la recent i dolorosíssima pèrdua de la infància- tot es comença a veure no només molt gris, si més no negre. Caram, m'ha recordat les poesies de la Maria de Frederic, una excel·lent poetesa de més de setanta anys, que no sé com s'ho fa per a mantenir una frescor i una innocència sana -no aquella espècie de cosa patètica que passa alguna vegada a qui s'aferra excessivament a un món imaginari de la innocència perduda-.
Sobre el tema escollit haig de dir que aquesta ciutat que tant m'estimo i tant em dol, em fa venir, tot sovint, ganes de plorar per tota la quantitat d'abusos i menyspreus -de tota mena i per totes bandes- que ha rebut, reb i rebrà. L'aire fresc del teu poemet ha estat balsàmic, fins hi tot per a mirar-me amb tendresa algunes d'aquestes coses que em fan mal al cor.
Resumint: joventut inteligent i fresca, barrejada amb una visió tendra i un us alegre del llenguatge m'han suposat una bona puntada de peu al cul per a desvetllar-me i agafar-me el dia amb una mica més d'alegria.
Gràcies!


Florenci

(Aquest poema segurament no tingui una segona part, em fa pal jejeje)
Xd.

No interpretis malament, no és que vegi que la barna que has dius la vegi diferent.

no es la meva ciutat de viure, sino la de naixement. soc de molt a prop, de sabadell.

pero des d'alla, es veu aquesta barcelona tal i com ho veus.

estic content de tenir una ciutat com barcelona tan a prop.

Versos des del cor. M'agraden els primers, molt. Com si la teva ciutat fos una dona, la mimes i l'acarones.

Per cert, he vist un comentari teu a un poema humorístic "Fer l'amor a la xinesa". Es nota que ets jove, (és un elogi), perquè en aquesta vida s'ha de ser menys susceptible, encara que entenc el teu motiu, però entendràs el que et dic quan aprenguis a riure-te'n de tu mateix, ja veuràs...

petons i endavant!

angie (Barcelonina de naixement i de cor)

Moltes gracies per fer-me un petit recordatori de com es nostra ciutat.
Ja fa cuatre mesos que esitc a un altre pais, Castella, en concret Madrid.
Per feina no per gust. doncs de sempre he estat un bon Badaloni i de Barcelona clar.
No se si saps que a Badalona, en tenim un gran museo roma, i a les muntanyes les runes dels nostres avantpassats, Els Ibers.
El mes bonic de veure es el Puigcastellar a la Serralada de marina, a part de ser instructiu ens ofereix les millors vistes de Badalona, Barcelona, Montcada,Mongat, SantAdria,etc...
Per a mi es el millor mirador del mon.

Em quedo amb aquest versos :

"Colom senyala la llunyania
La bona vida és més a prop"

Un plaer llegir-t´he.
Densito