La mar no és lliure

Un relat de: md-Gracia

allí on el ciment s'acosta
la mar no és lliure,
les ones moren
en un mantell marró
de milions de petites històries,
de milions de mentides.

El sol cau damunt,
el cel em besa,
la mar tranquil·la,
el seu remou
lent
el blau efímer,
de cada dia...

He hagut d'ofegar-me
per cercar la clau,
per trobar el pany...

per sentir-la...

(i de nit
en el reflex de la lluna
la mar encara
no és lliure.)

Comentaris

  • F. Escandell | 04-10-2009 | Valoració: 10

    Els límits, les cadenes, les fronteres que no ens deixen volar, somiar, ser lliures... Com la mar.

    Una abraçada!

l´Autor

Foto de perfil de md-Gracia

md-Gracia

45 Relats

24 Comentaris

30626 Lectures

Valoració de l'autor: 9.89

Biografia:
Hola, sóc un rèptil que va vindre d'altre món fa aproximadament tres-cents anys. En 1981 vaig adoptar forma humana a València, per a submergir-me i conèixer la literatura catalana, els plaers humans m'han fet evolucionar cap a un ésser capaç d'adoptar diferents tendències i creant-me certs dubtes sobre el meu veritable jo, l'astrología i la poesia m'ajuden a trobar-me a mi mateix... m'agrada on visc ara (Gracia) potser em quede més de l'esperat en el vostre planeta.