La màquina d’escriure, a fer putes!

Cada dia contemplava el mar esperant alguna resposta i construïa pensaments que després escrivia amb una Olivetti antiga. Era sever amb si mateix, de telèfon fix, i de pagar en efectiu. No creia en el progrés d’eines digitals efímeres que ens manegen la vida. S’havia instal·lat en els anys vuitanta per convicció. Però ahir a la nit va teclejar “fi” i va sentir per darrera vegada el carro de la màquina d’escriure en treure’n l’últim foli. Es va dirigir cap a la finestra amb la màquina a les mans i la va tirar enmig del carrer embassat per una pluja incessant. Es va quedar immòbil, pensatiu, semblava un nàufrag resguardat de la tempesta, content d’observar les restes del naufragi a punt d’enfonsar-se. Ahir mateix havia trobat un missatge en una botella: “si pots llegir aquest missatge, envia’m un email a la següent adreça...”