La màgia de l'error, i la limitació humana

És en dies com avui, desprès d'adonar-me de la quantitat d'hores de computació perdudes en el no res, a causa d'un lleuger error que m'havia passat per alt, que maleeixo la seva existència.

Començo a intentar recordar tots els errors que he arribat a comentre, n'hi ha de molts tipus, i com més en busco més en trobo...

Com a un infant al que acaben d'ensenyar a comptar, intento enumerar-los. Quin ilús!

Podria exagerar, dient que n'he comés tants que no són enumerables, però llavors apareixeria algú que em titllaria de mentider.

Argumentaria que cada acció realitzada, requereix un temps, i si he viscut un temps finit, és impossible que hagi realitzat infinites accions. Per molt que pogui realitzar varies accions a l'hora, el màxim d'accions que puc fer simultaniament estan limitades. Per tant el conjunt seguiria essent finit...

No he volgut correr el risc, donat que desprès ja no creuria la resta de les meves paraules.
Però ara no penseu que tingui una capacitat deprolable a l'hora de comptar. Tampoc en sóc un mestre ho he de reconèixer... Però ni en el cas de que ho fòs, em veuria capaç de comptar els meus errors!

Quin sentit té l'existència de l'error?

Primer de tot hauríem d'estar d'acord de quin tipus d'error estem parlant, oi? Principalment quan dic error en aquest text, em vull referir a la falta de precisió, deguda a dedicar menys temps a una tasca, o al resultat incorrecte causat per la falta de concentració o dedicació.

Podriem definir així l'error com el risc de no fer una cosa del tot bé que correm amb la intenció d'estalviar-nos temps, o aprofitar-lo per a realitzar altres tasques. És cert, que no tots els errors són causats per això, però no esteu d'acord amb mi quan dic que aquest fet n'augmenta les probabilitats?

Així que gràcies a l'existència de l'error, i poder-nos equivocar, podem dedicar temps a altres accions. Potser no és tan greu, oi?

Us vull proposar un exemple "divertit". Imagineu que teniu un amic, que a saber com coneix tots els decimals del nombre Pi, o com a mínim d'això presumeix. Un bon dia (caloròs o no, això ho deixo a la vostre elecció), entre cervesa i cervesa, li demanes que te'ls reciti tots, amb intenció de comprovar si els sap tots.

Vosaltres no teniu intenció de marxar. Si ell decideix parar en algun moment no us haurà demostrat res. I si continua... quines ganes de malgastar el temps! Tampoc us demostrarà res, i haurà perdut un temps preciós!
Ara algú es pot plantejar, i si realment sap el nombre, per molt que no te'l pogui acabar de dir mai... Però llavors com l'ha après? Ningú li ha pogut dir, i tampoc l'ha pogut llegir...

On vull arribar, és que a causa de la naturelesa de Pi, per molt que en coneguem la seva naturalesa, sempre n'haurem d'usar una aproximació, per no estar eternament calculant, i sempre cometere'm així un error, per despreciable que sigui.

Ens trovem, amb que hi ha respostes o solucions a les que l'home mai podrà arribar. Això no vol dir tampoc que la cuantitat de coneixement que pogui assolir la humanitat sigui finit. Però està clar que està acotat.

Un exemple el podem donar gràcies a l'univers infinit. L'home només en podrà explorar una part finita, però cada cop més grossa. Per posar un exemple, imaginem que la velocitat a la que es desplaça l'home és la màxima assolible, que és finita... I el temps que porta explorant l'univers és desde que existeix la humanitat. Podem veure que cada segon haurà explorat més. Però mai finalitzarà el recorregut!

Puc reafirmar, que és segur que no ho podrem conèixer tot. Ara, que la humanitat mai deixarà d'adquirir coneixements, no està demostrat.

Poder hi ha algun limit, encara més restrictiu. Per demostrar que arribarà el punt que no podrem aprendre més, caldria tenir encompte les jugades que ens pot fer la evolució, la tasca no és fàcil!

Ja no maleeixo aquell error... ara li dono les gràcies. Les gràcies per haver-me permés escriure aquest text. A vosaltres també us ha fet apendre una cosa... Segur que el pròxim cop que veieu un relat meu, us ho pensareu dos cops abans de llegir-lo.