la lluna mor

només faltava que ho haguessis escrit en forma de haikú i ja et feia un homenatge! Però bé, el barret sí que me'l trec, i et felicitaria amb més efusivitat, si no anés més enllà de tot el que hi ha darrera del poema (que té encara més trascendentalitat que la que descrius).

Espera,...on he deixat el super-glue per enganxar estrelles...? a veure...

ànims!!


Henry

la lluna et lleva, el mateix que a vegades et dona. sensacions, imatges, amargures, alguna sonrisa, però sobre tot plors quan recordes a qui ja no hi es.