Cercador
la lluna mor
Un relat de: silvia_peratalladaLa lluna mor
i ets estel d'argent
que es trenca amb el vent
d'un somni infinit.
Comentaris
-
Ostres![Ofensiu]Henry | 18-10-2005
només faltava que ho haguessis escrit en forma de haikú i ja et feia un homenatge! Però bé, el barret sí que me'l trec, i et felicitaria amb més efusivitat, si no anés més enllà de tot el que hi ha darrera del poema (que té encara més trascendentalitat que la que descrius).
Espera,...on he deixat el super-glue per enganxar estrelles...? a veure...
ànims!!
Henry -
la lluna et lleva...[Ofensiu]5 d'abril | 18-10-2005 | Valoració: 8
la lluna et lleva, el mateix que a vegades et dona. sensacions, imatges, amargures, alguna sonrisa, però sobre tot plors quan recordes a qui ja no hi es.
l´Autor
507 Relats
1383 Comentaris
586753 Lectures
Valoració de l'autor: 9.66
Biografia:
Crida ben fortdona lletres,
versos i acords.
Dona'm aire,
dona'm petons,
dona'm el roig,
vull foc al cos.
Dona'm un somriure
i un parell d'il·lusions,
només una mirada
lliure de malsons.
Dona'm alegries
dona'm un mesclat,
un mai de maria
i una tarda al teu costat.
http://silvianimfa.blogspot.com/
silvianimfa@gmail.com
Últims relats de l'autor
- La reina dels somriures
- L'essència
- Plantem cara?
- Et dono els meus ulls
- Per ell, sempre serà primavera
- el nostre secret
- tots els títols que se m'acudeixen són tòpics, quasibé tant com el propi poema, de manera que he decidit no posar-ne.
- construcció
- PESCALLUNES
- Trencant murs
- com si haguéssin arribat les ombres
- Subtilment, salvaguardant versos
- El fràgil art d'un gest senzill
- Definitivament, és estrany...
- hi ha qui....