la llum

Un relat de: edgar naúj

He cercat per el mar,
he cercat per l'arena
per el cel.
He escoltat el vent
la pluja i els ocells.
És aquí dins, però,
dins el meu cor
el que vull saber.
És aquí dins
la resposta, la veritat
la llum.
Dins el meu cos,
artificial, mortal, efímer.
He escoltat
la meva consciència
i ella m'ha respòs:
la llum ets tu.

Comentaris

  • Serenor filosòfica...[Ofensiu]
    Maragda | 08-05-2005 | Valoració: 10

    A l'interior nostre, és ben cert, hi tenim la veritable raó de ser, d'existir. I hi ha una força molt poderosa que ens aguanta, que ens ajuda, en els moments difícils si en sabem escoltar la veu. Malauradament, i no fa massa se m'ha fet palès amb molta tristesa, no tothom té l'equanimitat de seguir-la i s'aboca a la tragèdia. I la preuadíssima llum és la pròpia estimació. Hem de saber valorar-nos, sense caure en l'egoïsme ni en l'egocentrisme, amb justícia. Per què tota persona és digne i ha de seguir els dictats del seu cor.
    Has fet un poema que destil.la sensibilitat, filosofia i serenor, on hom dedueix que després de la foscor on et trobaves, comences a albirar un camí. Me n'alegro moltíssim!
    Una abraçada Edgar, i endavant!