L'ESTEL FUGAÇ I ELS OCELLETS

L’ESTEL FUGAÇ I ELS OCELLETS

Una família d’ocellets vivia en un planeta molt llunyà que tenia un munt d’estels fugaços. Un dia van pujar tots a dalt d’un d’aquells estels i van viatjar fins al nostre planeta Terra; van anar a parar dins d’un zoo. Van veure que dins d’una gàbia hi havia una óssa panda i s’hi van acostar. L’óssa els va mirar estranyada, no eren iguals que els ocellets de la Terra; tenien el bec taronja molt rodonet, les potetes vermelles i les plomes verdes amb ratlles tan lluminoses que semblava que hi portessin bombetes enceses. L’óssa els va preguntar d’on venien i ells li van explicar que eren d’un planeta on no hi havia óssos panda.

- Aneu molt en compte, si us veu el guardià d’aquest zoo també us tancarà dins d’una gàbia - va dir-los l’óssa.

- No, no... no volem que ens tanqui; a nosaltres ens agrada viure en llibertat; volem volar sempre que ens vingui de gust i viatjar per l’espai.

-Què hi ha al planeta on viviu?

- Boscos i jardins preciosos per on salten i corren lliures tots els animals- van contestar-li els ocellets.

- Oh, que bonic que deu ser! M’agradaria molt poder anar-hi.


- Doncs no et preocupis, pots pujar a dalt del nostre estel fugaç i hi anirem tots junts.

-No puc sortir d’aquí; el guardià té les claus de la porta de la gàbia.

- Tranquil•la; nosaltres t’ajudarem

Els ocellets van esperar que es fes de nit i quan el guardià estava dormint li van prendre les claus que tenia guardades al calaix de la tauleta de nit; van obrir la porta i l’óssa va sortir de la gàbia molt contenta; van pujar tots a dalt de l’estel fugaç i se’n van anar cap al planeta dels ocellets.

Sempre més hi han viscut junts lliures i feliços; l’óssa panda es va fer tan amiga de tots els animalets, que a la seva constel•lació la van anomenar “Óssa Major”. Si una nit serena observeu el cel, la podreu veure; té moltes estrelletes que brillen.