La llibreria dels somnis

Un relat de: I-330
No podia explicar com hi havia anat a parar. I es tractava, de veritat, d’un no sé com explicar-ho sincer i no pas d’aquells motius que no volem pronunciar perquè cadascuna de les paraules ens cou com una esgarrapada.

No sabia com, ni per què, però després d’anys tornava a ser al cap del carrer Sensenom. El coneixia millor que el seu propi cos i, si tancava els ulls, podia descriure’l amb més familiaritat i tendresa que no pas a ella mateixa. Se sentia els racons d’aquell carrer més seus que no pas algunes de les cantonades fosques de la seva ment on hi havia preguntes, afirmacions i silencis que l’atemorien.

No has canviat gens, va pensar. I la idea va dibuixar un somriure d’aquells que no es poden descriure, perquè són l’expressió d’un comiat sense data de retrobada. De fet, la impersonalitat i la quotidianitat del carrer Sensenom hi havien aturat el pas del temps molt abans que ella el recorregués dia rere dia a la recerca desesperada de la Llibreria dels Somnis.

La irracionalitat de la paradoxa i la redundància li havien mostrat, temps enrere i mentre dormia, aquell racó màgic. Una llibreria on hi podria llegir i fer realitat allò que somiava quan estava desperta. La llibreria dels seus somnis era, sens dubte, al carrer Sensenom.

Mentre la va buscar mai no la va trobar, ni ningú havia sabut afirmar-li de la seva existència. I, així, amb la buidor del silenci i de la falta de respostes, un dia va decidir deixar córrer la llibreria i tots el somnis que hi havia escrits als seus llibres.

Avui però, al seu davant hi brillava el rètol amb la llum càlida dels refugis, amb la llum de la tauleta de nit quan hi ha tempesta: càlida i acollidora.

Pensava que s’hi abraonaria, que hi entraria llançada com una bèstia massa temps engabiada i llargament afamada, però hi entrà pausada, amb la fermesa serena dels qui respecten la seva existència.

Les prestatgeries atemporals assenyalaven els somnis de tots els temps: l’amor, el cos, la salut, el benestar, les relacions, la professió, la societat…

Després de passejar-hi, d’observar-los i estimar-los amb la mirada en va agafar uns quants l’atzar per fullejar-los en un racó amb la incredulitat de poder seleccionar els somnis. Asseguda, els va obrir un a un i va entendre que passar pàgines no li aportaria cap altra resposta.

La Llibreria dels Somnis era plena de llibres. Sí. De llibres amb pàgines en blanc.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de I-330

I-330

6 Relats

0 Comentaris

229 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Biografia:
M’agradava escriure contes atrotinats i me’n vaig oblidar. Ara intento recuperar-los de la mà de l’I-330, un personatge literari que va creure en l’amor i en la revolució. Fins al final.