LA IRA IRADA

Un relat de: Materile




LA IRA IRADA

Ningú hauria pogut predir que aquell matí tranquil, assolellat, plàcid... seria testimoni de la ira més salvatge.

Feia temps que es trobava molt malament, les seves cames i el seu cor no la deixaven avançar: no li quedaven forces. Una malaltia aguda l’havia assaltat, però ella era tossuda i no volia ser derrotada; el seu esperit batallador no la deixava rendir-se; així que es va insuflar de valor i decidí anar a comprar el dinar ja fet.

Aquelles dues travessies qua la separaven fins al restaurant eren un martiri, però ho faria. Sempre s’havia dit que mentre no li fallés la vida, ho suportaria tot. Encara era jove, però sempre s’emmirallava en les persones grans que, passet a passet, anaven fent.

Ara, ja podia tornar cap a casa, tenia el dinar dins la bossa i només havia de caminar altre cop les dues travessies. Mentre aquest pensament l’animava per tirar endavant, va veure una motocicleta que circulava per la vorera i li venia de cara; va apartar-se, però una mà li va donar una estrabada a la bossa per prendre-li. Incoscientment la va retenir fins que el motorista la va fer caure, però ella va resistir-s’hi i no es va deixar robar la bossa malgrat ser arrossegada per terra uns quants metres. Va intentar aixecar-se... tres vegades, el cap li donava voltes i queia. El motorista havia donat la volta per atacar-la de nou. No hi podia fer res; i quan ja ho veia tot perdut i que la mort se li tirava a sobre, van aparèixer dos homes joves que ho havien vist tot des de l’altra vorera i corrien per salvar-la. El motorista va córrer fins a desaparèixer, i ella, amb la roba estripada i plena de ferides sagnants, va ser acompanyada a casa seva, malgrat els intents d’internar-la a l’hospital.

Els anys van passar, les ferides externes es van curar, però les internes encara perduren; els seus ossos cada dia es queixen més d’aquell atac ple d’ira. En somnis veu aquella cara embogida per no haver-se deixat prendre la bossa i sent el so de la moto que la persegueix.


Concurs ARC Microrelats-Febrer: Ira



Comentaris

  • Resposta[Ofensiu]
    Materile | 11-04-2013

    Per desgràcia, el relat de la Ira irada és real. Em va passar a mi, i després de vint-i-cinc anys encara n'estic pagant les conseqüències...

    Maria Teresa (Materile)

  • És real? [Ofensiu]
    Naiade | 11-04-2013 | Valoració: 10

    M’ha agradat molt aquesta historia. Ben construïda i transmesa. Expresses bé el tema del que tracta. Si tothom aconseguís fer el que fa la teva protagonista, més ires que hi haurien i fins hi tot potser s’ho repensarien abans de cometre el robatori. El pitjor és el mal psicològic que causen al qui pateix l’ultratge.
    Una forta abraçada Mª Teresa

  • esplèndit!!![Ofensiu]
    teresa serramia | 11-03-2013

    Molt ben narrat....Tramet l'angoixa del fet violent i les conseqüències que travessaran les dies i la memòria..
    Felicitats, estimada Mª Teresa.....Rep tot el meu amor.....

  • Una història...[Ofensiu]
    Mercè Bellfort | 18-02-2013

    tan ben narrada que es pot ben dir que l'he visualitzada. La fermesa i el valor de la dona, la ràbia del motorista en un primer intent de robatori i la ira desfermada tot seguit en veure que no aconseguia el seu objectiu.
    Espero que no sigui autobiogràfic, perquè si fos així Déu-n'hi do quin ensurt.
    Molt ben trobat el títol, defineix exactament el contingut del relat i la cloenda del mateix.
    Una abraçada, Materile.
    Mercè

  • és així maria teresa[Ofensiu]
    joandemataro | 18-02-2013 | Valoració: 10

    sovint el pitjor de l'ira i la violència no són les ferides externes sinó les internes que poden quedar per sempre

    bon escrit !! Gràcies per seguir compartint

    una abraçadeta des de mataró
    joan

  • Perfectament creíble[Ofensiu]
    allan lee | 16-02-2013

    aquest relat, aquesta visió dels ulls irats de l'agressor...descrius molt bé la via d'aquesta dona fràgil, valenta en el quefer quotidià, com són tantes àvies i avis sols que volen valdre's mentre puguin fer-ho. Una història reeixida. Felicitats.
    I moltes, moltes gràcies per comentar-me. Una abraçada

    a

  • Cara amagada[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 12-02-2013 | Valoració: 10

    Llegint aquest relat he vist la cara del motorista sense haver-la descrit. Simplement amb la descripció de la ira que sent la protagonista n'he tingut prou. I això és molt difícil d'aconseguir. Relat de rerefons psicològic i descripció realista. Magnífic Materile! Una abraçada.

    Aleix

Valoració mitja: 10