La inversemblant història de la princesa iraniana

Un relat de: Alexandra Grebennikova
He llegit que les cançons de la nostra infància donen forma a les nostres vides, o si més no al nostre pensament.

Les cançons que cantàvem amb la meva àvia, quan jo era petita, solien ser cançons populars - aquí en diríem folklòriques - sobre les vides de pirates i altres aventurers. Una de les meves cançons preferides (ja us n’he parlat alguna vegada) tractava d’un presidiari que s’acabava d’escapar i creuava el llac Baikal en una bóta buida de peix salat feta un veler, amb la vela improvisada amb una bata foradada. L’altra narrava la inversemblant història d’una princesa iraniana. Ignoro les raons de la presència de princeses iranianes als vaixells dels pirates russos, però a la cançó en qüestió era un personatge central.

Es tractava d’un míting de protesta d’un grup de pirates que creuava el riu Volga contra el seu capità. El capità, qui es deia Stenyka Razin, acabava de passar la nit amb la bella princesa, i al principi de la cançó, semblava prestar-li més atenció a ella que als seus tripulants. Els tripulants no n’estaven gens contents. Cansat de protestes i burles, el capità Razin digué als seus companys que per a ells, no li faria pena perdre ni el seu propi cap. Per reforçar l’argument, agafà la princesa als seus braços forts i la tirà a l’aigua. Ningú no s’animà a rescatar-la, i tots cantaren i ballaren perquè en pau descansés.

No sé quin sentit tenia aquesta cançó – si en tenia. La seva tonalitat de sol major, la seva entonació optimista i majestuosa em devien robar el cor. Era una cançó molt popular entre els russos. Ja fa uns cent anys, amb un gran èxit, la cantava el gran Fiodor Xaliapin: el més cèlebre baix operístic rus del segle XX . Els usuaris de Youtube la poden escoltar en múltiples versions (com per exemple la d’Alexandre Pirogov.) La qualitat de la gravació podria ser millor, però es tracta d’una cinta de fa molts anys.

Ara bé, què hi devia veure jo, com a nena petita? Tal volta m’ensenyava que els interessos del col•lectiu eren més importants que els interessos personals? Que qualsevol que es guanyi la vida al mig d’un riu enorme i envoltat d’uns col·laboradors volàtils es devia acostumar a la necessitat d’uns sacrificis? Que el treball – sigui quin sigui – tenia més valor que el sexe? O – Déu no ho vulgui – m’inculcava, d’una manera gens subliminal, la idea de la posició secundària de les dones a la societat? O simplement donava pautes sobre la inconveniència de les aventures romàntiques amb els pirates del riu Volga? No ho sé. Però fins a un cert punt em tranquil·litza saber que les cançons preferides de la meva filla són “A Betlem me’n vull anar” i “La semaine des canards”: “Lundi, les canards vont a la mar, mar,mar...Mardi, ils se’n vont jusqu’a la mer, mer, mer... Dimanche ils se réposent, et voient la vie en rose: la semaine se recommencera demain, coin, coin”.

Comentaris

  • Aquest és...[Ofensiu]
    Jaume VINAIXA SOLÁ | 06-10-2011 | Valoració: 10

    ... el tercer conte que et llegeixo avui. Molt divertida la col.lecció de preguntes que et fas al final de la història. Pel que fa a la resposta correcta, jo crec que, en aquest cas, podríem aplicar aquella dita de: "Tants caps, tants barrets" Magnífica la teva conclusió pel que fa a les cançons que t´agrada que canti la teva filla.
    Com que ja t´havia llegit "El cavaller de bronze", ara només me´n queden dos. O sigui que: aviat hauràs de moure fitxa!
    Ah, per cert. Sóc un enamorat de la música clàssica, especialment de l´òpera. I, molt especialment, dins de l´òpera: de Wagner i de l´òpera russa. En aquesta Fira del Llibre Antic de la Mercé, que han fet, com cada any, al Passeig de Gràcia de Barcelona, m´he comprat dues òperes que no tenia. Et dic els títols? : "LA DAMA DE PICAS" i "EUGENE ONEGUIN" Et sonen?
    Una abraçada.
    Jaume

  • El vaixell de Stenika Razin[Ofensiu]

    Què curiós, no sabia que cantàveu cançons russes a les corals catalanes! Una abraçada

  • Volga, Volga, mare nostra[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 27-08-2011 | Valoració: 10

    "Volga, Volga, mare nostra,Volga riu nostre estimat, el vaixell de Stenika Razin va cercant la llibertat..." És així, oi? Jo cantava de petit en una coral infantil i me'n recordo, sobretot de la majestuositat de la melodia; era preciosa! És un plaer llegir-te Alexandra. Ara, normalment, aquí a Relats en Català els comentaris els fem clicant el nom de la persona que te l'ha fet, llegint un relat seu i comentant-lo i agraïnt el seu comentari. Si no ho fem així nosaltres no ens assabentem del teu comentari i agraïment. Així es crea una interactivitat, una vinculació més gran entre tots nosaltres. Rep una forta abraçada.

    Aleix

  • Gràcies Carme![Ofensiu]

    Moltes gràcies Carme!!! Una abraçada molt forta i ens llegim!!!

  • Felicitats[Ofensiu]
    Nonna_Carme | 26-08-2011 | Valoració: 10

    per aquest relat tan interessant i tan ben escrit..
    Recordo amb nostàlga cançons de la meva infantesa que em cantava la mare.
    Seguiré llegint els teus relats i t'envio una abraçada de benvinguda.

    Nonna_Carme

  • Cançons[Ofensiu]

    Moltes gràcies, Laila!.. Suposo que tots, tots els pobles tenen cançons tristes i cançons alegres. Avui en dia, però, s'intenta ensenyar només cançons alegres als petits, i fa trenta anys ningú s'hi capficava... Una abraçada

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: