Cercador
La inacabada de Connor.epíleg
Un relat de: franz appa- Compartir:
Connor Williams escrivia, amb tota probabilitat, directament a la màquina d'escriure. Per això no he trobat cap manuscrit, apunt o fragment que permeti deduir com podria haver desenvolupat la resta del que he denominat "Inacabada". Només he localitzat un foli mecanoscrit de dubtosa adscripció, que podria constituir l'inici d'un nou capítol, on apareix la figura de Justine, probablement filla de Misery.
-Justine? -dic.
I ella apareix, o només és la seva ombra, flama i fibra i estrella fugaç. Justine amb els peus descalços i una cançó de segar a la boca, els llavis incorruptes que són el de la Misery, els ulls verds que són els de Macaulay.
-Justine? -repeteixo. I només sento la fressa dels seus peus descalços sobre la fusta del terra, el seu feinejar a la cuina, la palpitació del seu cos com una lluna salvatge que s'ha quedat atrapada entre els joncs d'una llacuna immòbil, al mirall de l'aigua virginal.
-Justine?
I només sento la veu vella i ronca d'aquest trist paralític. Jo mateix.
En aquest fragment sembla suggerir-se que Justine és filla de Misery i Macaulay, alhora presumptament mig germans a la novel·la "Misèria i companyia". Però no hi ha cap rastre en ella que haguessin tingut cap fill en comú, si bé si apareixen clarament com a amants.
Quant a la història que és el rerafons de la Inacabada, és la posada en marxa a una illa indeterminada del Carib d'un govern revolucionari sorgit de la ruptura d'un procés pseudodemocràtic tutelat pels Estats Units, i el seu esfondrament davant la insurrecció d'un sector de l'exèrcit, promoguda per terratinents exiliats i l'anterior Junta Militar també exiliada. Insurrecció almenys consentida pes alguns dels grans propietaris encara presents a l'illa, com el del diari on treballava el narrador Wyatt, Mr. de Brandis.
Així es descriu la fi de la Misery a la novel·la citada: detinguda amb Macaulay a l'inici de l'alçament militar, torturada i violada, és alliberada amb el propi Macaulay per les tropes del comandant Rioyo, fidel a la Revolució. Però en un confús incident, la Misery s'enfronta tant a Rioyo com a Macaulay, aparentment demanant-los que pactin amb els insurrectes. Wyatt narra així la fi la història:
Tot era tan inversemblantment lent i silenciós... Els tancs avançaven per l'avinguda, i jo des de la terrassa del Tribune observant-los, amb Etxarri al meu costat. Hi havia almenys mitja dotzena de tancs, i les cadenes gegantines passaven per sobre dels cadàvers i els ferits com si simplement aixafessin fulles seques. No sentia soroll, ni sentia por. Aleshores el Xabier Etxarri va cridar alguna cosa, o simplement va fer un gest amb la mà. La Misery era allí, justa al davant del primer tanc, quieta i fràgil, tibada i amb els braços aixecats ben amunt, les mans obertes amb els palmells com a dues diminutes banderes blanques. Vaig veure com obria els llavis, deia alguna cosa, i de sobte el Xabier em va tibar del braç, jo em vaig resistir, vaig tenir temps encara de veure el llarg canó del segon tanc girant cap a nosaltres amb la mateixa lentitud infinita amb què tot estava succeint, i vaig poder veure la fogonada de la seva boca sinistra, i de cop tot era soroll i flames, jo queia enmig de tot el món que s'ensulsiava amb mi, i també vaig veure el Xabier Etxarri caient, o només el seu cap, juraria que només el cap d'ell caient al meu costat, i jo només pensava en la Misery, i no podia veure-la, fins que vaig sentir les cames xocant contra el sòl, un terra que no podia reconèixer, amb un so esgarrifós que m'esquinçava abans que el mateix dolor arribés com una agulla candent. Vaig veure el carrer, l'avinguda plena de sol i de foc, i el tanc entre columnes erràtiques de fum avançant i avançant, com una compacta ombra escopint flamarades, sense la Misery ja allí, sense ella, el món ja sense ella per sempre.
Milena G.
l´Autor
150 Relats
933 Comentaris
168372 Lectures
Valoració de l'autor: 9.90
Biografia:
Franz Appa és membre del Col·lectiu d'Antiartistes, que agrupa diversos autors compromesos amb l'art no professional.
Podeu saber-ne més al bloc antiartistes
Una part de les narracions publicades a RC, estan sent compilades i ampliades al web Històries de Tavanne , un projecte narratiu dinàmic i en evolució constant.
El Col·lectiu ha publicat també un manifest. . El podeu llegir complet a manifest antiart
Heus aquí un extracte:
(...) l'art i l'artista que proposem hauria de desprendre's de la professionalització i del reclam dels intermediaris que valorin i pregonin el seu art. En el domini de la utopia, es tractaria de pensar un món on cadascú podria obtenir les seves necessitats de subsistència pel sol fet de la seva existència, i per tant s'alliberés de la necessitat de guanyar-se el dret a la pròpia existència. En un món de la utopia marxista, doncs, no caldrien reconeixements ni professionals de l'art, ja que la dedicació sense retribució seria factible.
En l'actual món globalitzat, queden espais per a la creació artística no mercantil? Queda una possibilitat de democràcia a l'art -un art on la majoria creï i l'artista sigui un igual entre iguals? La sospita és que cada cop hi ha d'haver més marges i racons on la força del mercat es fracturi i concedeixi camp a l'autèntica creació. L'evolució de les tecnologies de la comunicació -només cal pensar en internet, en efecte-, però també el cansament i avorriment de la massa davant el producte artístic que emergeix avui del mercat, fan pensar que no estem desbarrant sobre un horitzó hipotètic però irrealitzable. Més aviat ens fa pensar que estem apuntant al que hi ha de més fecund ja en el nostre immediat entorn.
En definitiva, estem proposant un art:
-No professional, és a dir, creat per artistes que no en facin de la venda del seu producte el seu principal mitjà de subsistència
-Centrat en un medi d'intercanvi lliure de productes, fonamentalment gratuït, o en tot cas no dominat per intermediaris professionals del comerç
-Democràtic, és a dir, creat per una majoria envers una majoria.
Correu a: antiartistes@gmail.com