LA IMENSITAT DEL TEMPS

Un relat de: silvia_peratallada

Sol i neu s'ajunten
dins la immensitat del temps
per imaginar-te
enmig del silenci
de qualsevol nit
formant part de mi.

Res més
no necessito res més
només les paraules
les teves mans,
la teva mirada
el teu encant
les teves carícies
vers o realitat.

Entro, dins un mar
on imagino que sóc peix
per trencar les teves ones
dins el dolç pensament
nova vida, nou moment,
trist comiat, petó de mel.

Ho ets tot
el meu dia, i la nit
el meu somni, el meu desig
la meva terra, i el meu destí.
Tota la pena, si no ets amb mi
l'amor a les venes, cada matí
El sol del meu cel,
la lluna que cercava,
l'he trobat nedant entre dofins.

T'estimo...
I t'ho diré
en somnis,
cada nit.

Comentaris

  • Inspirat[Ofensiu]
    Melcior | 12-05-2006

    poema d' amor, sentiment i absencia, ric amb
    desig, somnis i passió.
    Endavant.

  • i tu...[Ofensiu]
    Capdelin | 06-05-2006

    et mostres immensa de sentiments... enamorada?
    jugues amb el sol, amb la neu, amb el mar, amb la nit, amb el vers... amb el temps: tot respira sentiment... i neix el món en els teus ulls igual que el so en la corda.
    La primavera t'ha omplert de pol-len i estàs fecundíssima en la creació de poemes. Felicitats.
    una abraçada.

l´Autor

Foto de perfil de silvia_peratallada

silvia_peratallada

507 Relats

1383 Comentaris

581039 Lectures

Valoració de l'autor: 9.66

Biografia:
Crida ben fort
dona lletres,
versos i acords.
Dona'm aire,
dona'm petons,
dona'm el roig,
vull foc al cos.
Dona'm un somriure
i un parell d'il·lusions,
només una mirada
lliure de malsons.

Dona'm alegries
dona'm un mesclat,
un mai de maria
i una tarda al teu costat.

http://silvianimfa.blogspot.com/

silvianimfa@gmail.com