la GUERRA dels verbs en desamor

és un immens desig, que mai s'esgota... una sed que mai s'apaga, que torna... quan es té no s'aprecia (forma part d'allò obligatori, bàsic i habitual ) i quan manca... s'infla de nou el desig i en ell mors cada dia...
Què seríem sense desig = una patata bullida? (reconec que aquesta metàfora no és gaire encertada ni poètica... ja ja... és com robada als llavis d'alguna àvia )
fins sempre amiga!!!!

Ostres Xivi, m'ha encantat!
Genial! Precís i magnífic. Les paraules justes per dir-ho tot, per expressar aquesta batalla dolorosa del desamor. Uau!

"Pensar en tu
i que no pensis en mi."
Bufff, quin mal! Aquesta és la frase que més m'ha agradat. Una frase que molt sovint tots sentim i tenim la "desfortuna" de poder conéixer-la.

M'ha agradat molt, de debó! (ara feia temps que no valorava... però mira, penso que el teu relat es mereix un 10! jejeje)

Que vagi bé!!!
Ciao!
Gemm@