La foscor no parla, una aventura de Mister "T" (1). El primer contacte

Introducció (per Crom el nòrdic).

El conte "La foscor no parla" és la primera de les aventures d'un misteriós personatge anomenat en mister "T". És un conte literari escrit per dos administradors de web. El primer, no necessàriament el més important, és en Carles (alies "Endsi"), administrador de la web "Històries Curtes"; el segon potser no necessita presentació; és en Marc (més conegut a Internet pel seu alias "Crom el nòrdic", el vostre segur servidor), administrador del portal La Stoa, i de les seves webs associades (entre elles la Stoapèdia).

Però ara no és hora de parlar dels portals que administren, respectivament, Carles i Crom, sinó d'aquest conte.

En aquest conte doncs, veurem com en Manel, a resultes de l'assassinat d'una coneguda, es decidirà a intentar resoldre aquest crim espantós, descobrir els culpables, i, sota una denúncia, tancar-los a la presó. Però no té cap pista de qui pot haver estat el criminal... Fins que troba un misteriós sobre de color violeta que hi diu... Però això, prefereixo que ho descobreixis tu mateix llegint el conte.

Aquest conte està escrit per capítols intercalats; vull dir, que, fins que hi hagi un canvi, els capítols senars els escriu Crom, i els capítols parells els escriu Carles; és a dir, el 1r per Crom, el 2n per Carles, el 3r per Crom, el 4t per Carles, etcetra. Malgrat aquesta indicació, i per facilitar al lector la informació, hem decidit que, en cada capítol s'indicarà específicament el nom de l'autor en concret (en cas de Carles, el nom real, ja que per motius que desconec ell ho ha decidit així tot i tenir pseudònim; el segón capítol per mi, en "Crom", que en el meu cas escullo utilitzar el meu pseudònim, que prefereixo dir-ne "nom literari").

I donades aquestes indicacions, passem al conte. Qui és en Manel Gisbert? Aviat ho sabreu...

- Inici. Primer capítol (autor: Crom el nòrdic).

En Manel Gisbert era un noi la mar de tranquil i convencional. Tenia algunes amigues i amics (amb una de les quals tenia una especial amistat), es dedicava a estudiar la carrera d'Economies (era bastant treballador en general), i tenia ciberamics per Internet, si bé solia sortir amb la seva colla la majoria de dissabtes. Fins que un dia...

Un dia, la Gisela, la millor amiga de la seva amiga, va aparèixer misteriosament morta. El seu cadàver, esquarterat, va ser trobat no feia encara sis hores als afores, en un descampat lluny de la ciutat. I, molt curiosament, tal i com s'ho va trobar sa mare poc després, el seu compte bancari havia estat ben "polit": tenia alguns milers d'euros a la seva llibreta d'estalvis, i ara no en quedava ni rastre. Pel que va dir un treballador del banc, un dia la Gisela, amb una expressió extranya a la cara, va entrar al banc i va demanar que li donguessin tots els diners, fins el darrer cèntim. Quan l'empleat, estranyat, li va preguntar si no passava alguna cosa, si no volia que truquessin als seus pares, va dir: "No! Si us plau... No, no, gràcies". Ella va agafar els diners i va sortir del banc bastant depressa, sense mirar enrera...

... I al cap de vint-i-quatre hores, se la troba morta. No duia a sobre sinó la jaqueta i les robes, ni tant sols el DNI... Un veí que passava per aquí per mera casualitat, la va reconèixer; era ella. ¿Què li havia passat a la pobrissona?

El Manel estava ben angoixat per tots aquests fets, però ell no hi podia fer res. Es jurava i perjurava, que si trobava una forma d'ajudar en aquest crim, faria el que fes falta per a que el culpable acabés a la presó.

Aquella tarda, quan acabava la seva sessió d'estudi a la biblioteca (el seu amic havia marxat feia uns minuts), va trobar, dins la motxilla, entre els seus llibres habituals i el seu estoig, un sobre de color violeta. No era seu, segur que no... Sens dubte, algú, aprofitant un descuit, o un moment en que ell era al lavabo, li havia deixat el sobre dins la motxila, tancant-la dissimuladament. I si preguntava a la gent de la biblioteca si havien vist res estrany? Li picava el cap, alguna cosa no li quadrava...

Ell va anar fins a un racó privat i apartat, i va obrir el sobre. Hi deia:

"Sóc mister "T". Et puc ajudar a localitzar els culpables de la mort de la Gisela. Uneix-te a nosaltres. Si vols col·laborar, vine a la biblioteca de magisteri cap a dos quarts d'una de la nit. Allà se t'informarà. Sigues puntual, perquè, si et retardes un sol minut, perdràs la teva oportunitat per a sempre..." I, a sota, hi havia un segell, fet amb un cop de tampó, amb la lletra "T".

La caligrafia de la carta era escrita amb molta fermesa, com si el qui l'escrivís no tingués cap dubte del que feia. Semblava algú amb la consciència neta...

Aquest tal "T" era un extravagant que es volia fer l'original? O algú una mica perillós?

En Manel va mirar la carta. Tot estava escrit amb majúscules, excepte el segell; la caligrafia de la lletra en majúscules estava escrita amb tanta cura, que era quasi impossible identificar la caligrafia per més que ho intentés; qui ho havia escrit, s'havia encobert en aquest punt. A més a més, ni la més mínima petjada digital (si n'hi havia alguna, havia estat netejada a consciència). Tant el sobre com la carta de dintre eren fets amb paper vulgar i corrent, com si fossin comprats a qualsevol papereria.

¿I fer analitzar el paper per veure si un pèl, o alguna senyal química, ajudaven a identificar al responsable d'haver escrit aquest paper? ¿Però, de què serviria? Escriure una carta estrambòtica no és cap delicte, no demostra res...

El Manel s'ho pensa uns deu minuts, sospesant pros i contres, i es decideix: anirà en persona, i en solitari, a la cita misteriosa. Durà el mòbil conectat, però en vibrador, per si algú volgués trucar-lo. Ja dirà a sa mare que ha quedat de nit per prendre unes copes.

Amb pas tranquil, i amb la carta guardada amb cura dins la carpeta, s'encamina cap a casa seva...

(Continuarà).

--------------------------------------------------

Sigues benvingut a La Stoa: www.lastoa.cat