La foscor no parla, una aventura de Mister "T" (1). El primer contacte

Un relat de: Unicorn Gris

Introducció (per Crom el nòrdic).

El conte "La foscor no parla" és la primera de les aventures d'un misteriós personatge anomenat en mister "T". És un conte literari escrit per dos administradors de web. El primer, no necessàriament el més important, és en Carles (alies "Endsi"), administrador de la web "Històries Curtes"; el segon potser no necessita presentació; és en Marc (més conegut a Internet pel seu alias "Crom el nòrdic", el vostre segur servidor), administrador del portal La Stoa, i de les seves webs associades (entre elles la Stoapèdia).

Però ara no és hora de parlar dels portals que administren, respectivament, Carles i Crom, sinó d'aquest conte.

En aquest conte doncs, veurem com en Manel, a resultes de l'assassinat d'una coneguda, es decidirà a intentar resoldre aquest crim espantós, descobrir els culpables, i, sota una denúncia, tancar-los a la presó. Però no té cap pista de qui pot haver estat el criminal... Fins que troba un misteriós sobre de color violeta que hi diu... Però això, prefereixo que ho descobreixis tu mateix llegint el conte.

Aquest conte està escrit per capítols intercalats; vull dir, que, fins que hi hagi un canvi, els capítols senars els escriu Crom, i els capítols parells els escriu Carles; és a dir, el 1r per Crom, el 2n per Carles, el 3r per Crom, el 4t per Carles, etcetra. Malgrat aquesta indicació, i per facilitar al lector la informació, hem decidit que, en cada capítol s'indicarà específicament el nom de l'autor en concret (en cas de Carles, el nom real, ja que per motius que desconec ell ho ha decidit així tot i tenir pseudònim; el segón capítol per mi, en "Crom", que en el meu cas escullo utilitzar el meu pseudònim, que prefereixo dir-ne "nom literari").

I donades aquestes indicacions, passem al conte. Qui és en Manel Gisbert? Aviat ho sabreu...

- Inici. Primer capítol (autor: Crom el nòrdic).

En Manel Gisbert era un noi la mar de tranquil i convencional. Tenia algunes amigues i amics (amb una de les quals tenia una especial amistat), es dedicava a estudiar la carrera d'Economies (era bastant treballador en general), i tenia ciberamics per Internet, si bé solia sortir amb la seva colla la majoria de dissabtes. Fins que un dia...

Un dia, la Gisela, la millor amiga de la seva amiga, va aparèixer misteriosament morta. El seu cadàver, esquarterat, va ser trobat no feia encara sis hores als afores, en un descampat lluny de la ciutat. I, molt curiosament, tal i com s'ho va trobar sa mare poc després, el seu compte bancari havia estat ben "polit": tenia alguns milers d'euros a la seva llibreta d'estalvis, i ara no en quedava ni rastre. Pel que va dir un treballador del banc, un dia la Gisela, amb una expressió extranya a la cara, va entrar al banc i va demanar que li donguessin tots els diners, fins el darrer cèntim. Quan l'empleat, estranyat, li va preguntar si no passava alguna cosa, si no volia que truquessin als seus pares, va dir: "No! Si us plau... No, no, gràcies". Ella va agafar els diners i va sortir del banc bastant depressa, sense mirar enrera...

... I al cap de vint-i-quatre hores, se la troba morta. No duia a sobre sinó la jaqueta i les robes, ni tant sols el DNI... Un veí que passava per aquí per mera casualitat, la va reconèixer; era ella. ¿Què li havia passat a la pobrissona?

El Manel estava ben angoixat per tots aquests fets, però ell no hi podia fer res. Es jurava i perjurava, que si trobava una forma d'ajudar en aquest crim, faria el que fes falta per a que el culpable acabés a la presó.

Aquella tarda, quan acabava la seva sessió d'estudi a la biblioteca (el seu amic havia marxat feia uns minuts), va trobar, dins la motxilla, entre els seus llibres habituals i el seu estoig, un sobre de color violeta. No era seu, segur que no... Sens dubte, algú, aprofitant un descuit, o un moment en que ell era al lavabo, li havia deixat el sobre dins la motxila, tancant-la dissimuladament. I si preguntava a la gent de la biblioteca si havien vist res estrany? Li picava el cap, alguna cosa no li quadrava...

Ell va anar fins a un racó privat i apartat, i va obrir el sobre. Hi deia:

"Sóc mister "T". Et puc ajudar a localitzar els culpables de la mort de la Gisela. Uneix-te a nosaltres. Si vols col·laborar, vine a la biblioteca de magisteri cap a dos quarts d'una de la nit. Allà se t'informarà. Sigues puntual, perquè, si et retardes un sol minut, perdràs la teva oportunitat per a sempre..." I, a sota, hi havia un segell, fet amb un cop de tampó, amb la lletra "T".

La caligrafia de la carta era escrita amb molta fermesa, com si el qui l'escrivís no tingués cap dubte del que feia. Semblava algú amb la consciència neta...

Aquest tal "T" era un extravagant que es volia fer l'original? O algú una mica perillós?

En Manel va mirar la carta. Tot estava escrit amb majúscules, excepte el segell; la caligrafia de la lletra en majúscules estava escrita amb tanta cura, que era quasi impossible identificar la caligrafia per més que ho intentés; qui ho havia escrit, s'havia encobert en aquest punt. A més a més, ni la més mínima petjada digital (si n'hi havia alguna, havia estat netejada a consciència). Tant el sobre com la carta de dintre eren fets amb paper vulgar i corrent, com si fossin comprats a qualsevol papereria.

¿I fer analitzar el paper per veure si un pèl, o alguna senyal química, ajudaven a identificar al responsable d'haver escrit aquest paper? ¿Però, de què serviria? Escriure una carta estrambòtica no és cap delicte, no demostra res...

El Manel s'ho pensa uns deu minuts, sospesant pros i contres, i es decideix: anirà en persona, i en solitari, a la cita misteriosa. Durà el mòbil conectat, però en vibrador, per si algú volgués trucar-lo. Ja dirà a sa mare que ha quedat de nit per prendre unes copes.

Amb pas tranquil, i amb la carta guardada amb cura dins la carpeta, s'encamina cap a casa seva...

(Continuarà).

--------------------------------------------------

Sigues benvingut a La Stoa: www.lastoa.cat

Comentaris

  • M'ha agradat...[Ofensiu]
    ainona | 27-08-2008

    aquest relat, crec que és molt difícil fer un relat llarg sense que sembli una llangonissa estirada, a veure si aquets dies puc anar-te llegint més.

    gràcis pes comentari que m'has fet a un poema. crec que tens tota sa raó, però crec que en quinze anys (es que tenia quan vaig escriure-ho) ses coses se veuen molt diferents. sort que amb ets anys i s'experiència, sa perspectiva va canviant!

    fins aviat!

    A.

  • m'ha agradat molt la idea[Ofensiu]
    Teresa73 | 12-08-2008

    trobo molt divertit això d'anar-se passant els capítols del relat. Se n'aprén molt.
    A reveure.

  • Això em dius, lluisba?[Ofensiu]
    Unicorn Gris | 14-06-2008

    Hola Lluisba.

    Et diré el que penso de la teva opinió sobre el meu conte (almenys, t'agraeixo que trenquis el silenci). I et diré la meva opinió sense pels a la llengua. Sinceritat lliure i desencadenada. Estàs avisat!!

    En la teva crítica, no hi veig fonament, no hi veig arguments. ¿Només nou línies per criticar, amb això en tens prou? Em sembla que critiques sense gaire base, sense gaire argument. Simplement, com un no-expert, tastes una sopa, i vas i l'escups sense glopejar-la gaire. (Pel que dius, quasi podries criticar molts altres contes, perquè parles molt del conte "en general", no de detalls concrets... Si no tens temps per criticar, sempre pots abstenir-te de fer-ho.).

    És possible que el meu conte no sigui molt bo (prefereixo no valorar-lo jo mateix; em callo el que opini jo d'ell), però en tot cas, no són els teus arguments els que em convencen de res.

    La teva opinió (¿qui sap? potser sí) podria ser molt dolenta. Sí, podria potser ser molt dolenta i tot. No ets cap crític literari de professió...

    Ah, i una altra cosa. No se m'escapa que tinc molts enemics a Internet. Tu podries ser un d'ells, o estar influit per ells. ¿Segur que el teu criteri no està motivat per un odi subjectiu a la qualitat que pugui tenir o no tenir el conte? No sé, no em fio de tu...

    Ja he dit la meva opinió. Ja et pots treure les mans de les orelles.

    Salut i bon dia tinguis. Que vagi bé.

  • Un conte que busca[Ofensiu]
    lluisba | 14-06-2008 | Valoració: 8

    Ser enginyós però em penso que no acaba de trobar el to. Reconec que ha de ser molt complicat escriure a quatre mans, ja que obre serioses dificultats, sobretot pel què fa al to, que és tan personal. Crec que és això el que li passa: que en no trobar un "to", li falta ambició per aixecar el vol (o el fil narratiu).
    D'altra banda, la construcció i l'estil potser cauen en el to periodístic, cosa que tan sovint ens passa a tots, a mi inclòs.
    En tot cas, com a experiment és curiós...

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Unicorn Gris

Unicorn Gris

142 Relats

323 Comentaris

143617 Lectures

Valoració de l'autor: 8.71

Biografia:
Em presento.

Em dic Unicorn Gris. Abans participava en aquesta web amb un altre seudònim.

Els meus ideals són el catalanisme, la literatura, el món roler i el foment de la individualitat acceptable, entre d'altres.

Podeu llegir relats meus també a: http://relatsencatala.cat/autor/cromelnordic/45406

El meu nom de Facebook és "Mark Corbera Mestres" .

El meu nom de Twitter és "El Dorat" .

El meu email és webmestre2(arroba)gmail.com .

La meva web de refranys és http://ca.lletra-perenne.wikia.com/wiki/Lletra_perenne_Wiki

Que vagi bé!!!